La intervenció sobre el curs de la Tet, a Perpinyà, és irreversiblement negativa per als saldos naturals? La Federació per als Espais Naturals i el Medi Ambient – Pirineus Orientals (Frene 66) s’interroga, després de la instal·lació d’uns 35 brocs al nivell del passallís proper del palau de les exposicions. Oficialment, aquesta canalització del riu es duu a terme per a la “restauració de la continuïtat ecològica i la millora de les ribes baixes de la Tet a Perpinyà”, indica la metròpoli mediterrània de Perpinyà, que actua sobre el tema des de principis d’estiu.
En un comunicat de premsa del 18 d’agost, Frene 66 denuncia una “taula rasa del medi natural i del riu mateix” i el “desig de ficar formigó a les ribes constants”. La federació posa en dubte la competència dels principals comanditaris, que considera autors d’un “fals semàntic que no té res a veure amb una política ecològica seriosa”, ja que el concepte de “continuïtat ecològica” constitueix un màrqueting verbal creïble. Frene 66 ho veu com un bluf organitzat, perquè aquesta continuïtat, introduïda el 2000 per la directiva europea sobre aigua, ha de garantir la lliure circulació d’organismes vius i el seu accés a zones essencials del seu cicle vital, així com el transport natural de sediments i el “bon funcionament dels embassaments de biodiversitat”, explica l’Oficina francesa de biodiversitat (OFB).
De fet, la problemàtica de la vall de la Tet és més complexa, perquè “les pertorbacions provocades per la resclosa de Vinçà i l’establiment de la “carretera d’esquí” a la llera del riu només poden accentuar l’erosió aigües avall “, diu l’associació. Esmenta un estudi finançat pel Consell General el 2011, que estipulava que “a l’encreuament urbà de Perpinyà, l’antropització de la conca (reducció de les aportacions sòlides aigües amunt i modificació de la hidrologia a la presa de Vinça) es va acompanyar d’una transformació de la llit. La disminució de les aportacions sòlides que va induir aquesta transformació, es deu principalment a les extraccions massives de materials al llit durant la dècada de 1960 (construcció de la RN116), però també a la interrupció del transport de sòlids a l’embassament de Vinça (a partir de 1978)”.
“Inicialment, la disminució del transport de sòlids també va anar acompanyada d’un enfonsament de la llitrera, que va arribar a diversos metres en determinades zones. Des d’aleshores, la llitera Têt, que es diu naturalment que està trenat, amb un fort desviament, es transforma en un llit serpentejant amb bancs que s’eleven i es vegeten. Aqueixos dos fenòmens tendeixen a ser autosostenibles: el desenvolupament de la vegetació disminueix la velocitat de flux, amplificant així els dipòsits”.
Frene 66 també té por de les futures intervencions programades a Perpinyà i situa les administrations implicades, com són Perpinyà Mediterrània, la ciutat de Perpinyà, el sindicat mixt de la conca hidrogràfica del Tet, i l’Estat, la contribució financera de la qual és de 3,5 milions d’euros. En aquest debat altament mediambiental, la federació és l’única a protestar, mentre que Europa Ecologia – Els Verd (EELV), aparentment atrapada en arguments vistos de lluny, com ara la mobilitat elèctrica i l’escalfament global, roman en silenci.
La problemàtica del Tec, del Voló fins a Argelès
Aquest controvertit tema no es troba lluny del dossier del Tec, que ha patit el manlleu de centenars de tones de sorra, amb finalitats d’urbanització, durant 40 anys, des del Voló fins a Elne. Tot cavant la llitera, aquestes extraccions salvatges, degudes principalment a tres empreses, han accelerat la circulació d’aigua, han alterat la sedimentació i han reduït els dipòsits naturals de sorra a les platges argelesianes, passant pel bocal del Tec. Segons les observacions del Sindicat Mixt de Gestió i Ordenació Tec-Albera (SMIGATA), els desgalls generats pels constructors sense escrúpols corresponen a 3 segles de barranc natural, del qual el riu i la franja costanera són privats.
Llegiu també:
