La Clau
Obama vol estocar 15 tones de residus químics a 300 km de Perpinyà

Una informació que fa l’efecte d’una bomba s’ha produït el 9 de gener a l’estat espanyol i a Catalunya, arran de la revelació d’una indiscreció en relació amb la intenció de l’Estat federal americà, adreçada a Madrid, de transportar i emmagatzemar a Tarragona una quantitat de 15 tones de deixalles químiques procedents del conflicte sirià. Aquesta eventualitat, que apunta la ciutat portuària situada a menys de 300 km de Perpinyà, concerneix gasos sarin i gasos mostassa, prèviament tractats en alta mar pels EUA. La sorprenent demanda de l’administració Obama, formulada en nom d’una entesa hispanoamericana històrica, provoca el rebuig categòric de l’executiu portat pel primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, els assistents del qual vaticinen que la propera reunió prevista entre Obama i el mateix Rajoy, el 13 de gener a la Casa Blanca, serà infal·liblement aprofitada pel líder americà per tornar a encetar el tema. La notícia succeeix mentre que un primer carregament d’armes químiques va salpar del port de Lattaquié, a Síria, el 7 de gener, abans de ser neutralitzat a bord d’un vaixell americà especial, d’ací el 30 de juny.

De fet, però, l’empresa Grecat, que administra una incineradora a Constantí, a 4 km del port de Tarragona, es mostra preparada per acollir els residus d’arsenal químic incriminats. Aquesta societat ha revelat, la tarda d’aquest 9 de gener, haver rebut una sol·licitud directa de l’Organització per a la prohibició de les armes químiques, instància internacional encarregada de controlar la destrucció de les armes químiques sirianes, una oferta que també s’ha adreçat 44 homòlegs europeus. La planta catalana, reconeguda com la més moderna d’Europa, equipada amb un forn rotatiu i especialitzada en el tractament de deixalles perilloses, és única en el seu ram a l’estat espanyol. És propietat de la Generalitat de Catalunya, que n’està estudiant la venda al sector privat, i ja disposa d’una gestió integralment confiada a Grecat.

A nivell militar, la relació més contemporània desenvolupada entre Madrid i Washington arrela en l’adhesió directa d’Espanya a l’OTAN (Organización del Tractat de l’Atlàntic Nord), el 1982. Quatre anys més tard, en un referèndum, la població espanyola va atorgar una curta victòria a un “sí” de validació, però Catalunya va votar en contra d’aquesta aliança internacional.


Eixampleu el plànol

Comparteix

Icona de pantalla completa