Els últims estudis sobre la influència del canvi climàtic a Catalunya fan constar una transformació de la fisonomia de les platges. A l’horitzó 2050, els 700 quilòmetres de litoral comprès entre les comarques de Girona, Barcelona i Tarragona, perdran més de la seva sorra, sota l’efecte d’una erosió reforçada, l’alçada de les ones hivernals augmentarà fins a un 20 % i els corrents marins seran diferents. Aquest guió per venir, fet públic l’11 d’agost a Barcelona, descriu platges més estretes, arran de la persistència de la tendència actual, a través de l’engolida de milers de tones de sorra. La mar, canviada, agreujarà la situació actual, que obliga nombrosos municipis a aportacions de sorra exterior. Segons l’Observatori de la Sostenibilitat espanyol, que forma part del ministeri de Medi ambient, determinades platges de la Costa Brava podrien així recular de 80 metres en menys de 40 anys, sota l’efecte de d’una modificació de la direcció de les onages, cada vegada més orientals.
Més calor, més meduses
Aquest quadre futur s’observa detalladament a Blanes, a l’extrem Sud de les comarques de Girona. Situada en aquest municipi, la platja de s’Abanell, devorada per la mar des de fa diversos anys, figura en l’Estudi sobre la Biodiversitat 2010 desenvolupat per l’organisme estatal espanyol. La vulnerabilitat d’aquesta zona al canvi de direcció de les onades n’ha fet una zona pilot en matèria d’estudis, però l’exposició de la mar devastadora, que s’observa al conjunt de la Costa Brava, no sabria estalviar la continuïtat del Nord, la Costa Vermella i sobretot la costa sorrenca del Rosselló. Al territori espanyol, les Illes Balears també són al·ludides per una previsió d’encongiment de les platges, fins a 70 metres al mateix venciment, però a la Costa de Barcelona i la Costa Daurada, al voltant de Salou, la pèrdua ocasionada a les extensions de sorra no hauria de superar 20 metres. Paral•lelament, l’augment del nivell de les aigües, més mediatitzat perquè és més general al món, provocarà una pèrdua de 15 cm anualment fins a 2050 a les platges del litoral de les comarques de Girona, comprès entre Portbou i Blanes. A més a més, segons l’informe «La crisi del clima» publicat el 2012 per Greenpeace, les platges sud-catalanes, sota l’efecte d’un reescalfament climàtic ineluctable, coneixeran una població de meduses més important al mateix mig del segle.
Desplaçament dels turistes cap al Nord ?
Les conseqüències del canvi climàtic sobre l’economia turística catalana poden ser un desplaçament del turisme de massa estival cap a latituds més nòrdiques. Aquesta hipòtesi greu, emesa per l’estudi «Canvi climàtic i turisme : realitat i ficció » presentat el 2010 per la Universitat de València, resultaria d’onades de calor dissuasives, que perjudicarien la comoditat dels estiuejants. Els turistes podrien així prendre la direcció de platges situades «més alt», sense « temperatures tan aclaparadores» com a les costes sud-catalanes i valencianes, segons el document, que, sumat als anteriors, deixa suposar que el turisme de massa fundat en l’argument solar, recolzat amb vigor des del començament dels anys 1960, podria haver estat un senzill parèntesi.
