Entre les plantes que van guanyant terreny alhora que causen grans molèsties als humans, l’ambrosia està en el punt de mira de les autoritats sanitàries. A Perpinyà, el Consell d’Arquitectura, Urbanisme i Medi Ambient dels Pirineus Orientals transmet una campanya d’informació i recomanació engegada per l’Agència Regional de Salut (ARS) “Occitània” contra aquesta espècie, perquè el territori, en particular la plana del Rosselló, està subjecte a aquesta presència.
La planta de les urbanitzacions en construcció
L’Ambrosia artemisiifolia és una planta oportunista altament invasora que s’ha fet fabitual a les zones d’obres de construcció on la terra vegetal s’ha alterat, tant a les rotondes dels nostres municipis com a les zones que s’està urbanitzant o en els cotius industrials. El seu pol·len, altament al·lergènic per als humans, pot provocar efectes terribles, en forma de rinitis al·lèrgica, conjuntivitis, traqueïtis, tos, urticària, asma i èczema, tants temors justifiquen que aquesta planta constitueixi un “problema de salut pública”, subratlla l’ARS. . En el 50% dels casos, l’al·lèrgia a l’ambrosia pot generar l’aparició d’asma o provocar el seu agreujament. Més tardana que la febre del fenc, que es produeix als mesos de maig i juny, arriba generalment cap a mitjans d’agost i pot persistir fins a l’octubre, amb un pic d’intensitat al setembre.
Germinació a partir d’abril
Aquesta planta indesitjable, importada d’Amèrica del Nord a finals del segle XIX, ha anat progressant durant diverses dècades. Generalment germina des de finals d’abril fins a mitjans de juny i floreix al juliol, mentre que la seva pol·linització s’estén des de mitjans d’agost fins a finals d’octubre. La població de Catalunya del Nord, entre altres territoris afectats, està convidada a lluitar contra la presència d’aquesta planta invasora i nociva. En cas d’identificació abans de la floració, es recomana posar-se guants i arrencar les plantes, que es poden deixar pel sòl, on es degraden de manera natural, sense risc de pulular. D’altra banda, és imprescindible no actuar durant o després de la floració, per no agreujar la situació amb la difusió de llavors.
