L’arribada de boletes d’hidrocarburs, des de diumenge 18 de novembre a la costa catalana, no s’ha acabat. Aquest fenomen és consecutiu de la col·lisió, el 7 d’octubre, entre el vaixell mercant traginer tunisenc Ulysse i el porta-contenidor xipriota Virginia, a una trentena de quilòmetres de les costes corses. La contaminació, desplaçada pels corrents, ha arribat successivament a les platges del Barcarès, Canet, Sant Cebrià, Argelers de la marenda, Cotlliure, Portvendres i Cervera. Les capes de combustible originals, de quatre quilòmetres de longitud i 300 metres d’ample, s’ha disgregat en milions de boletes, la recollida de les quals és assegurada pels equips municipals. En aquest sentit, la prefectura de Catalunya del Nord ha recomanat, el 21 de novembre, que la retirada d’aqueixos residus negres, d’alguns mil·límetres fins a 4 centímetres, no sigui efectuada per voluntaris. Però entre els 600 metres cúbics de petroli escampats a les aigües, a penes el 2 % ha aerribat als litorals, mentre la resta s’està desplaçant per la mar. Aquesta contaminació, menys espectacular que les marees negres amenaça l’ecosistema, ja que la ingestió de boletes de petroli pels peixos, les petxines i els mamífers marins pot ser mortal. L’éliminació total d’aquesta pol·lució al petroli podria exigir una durada de 10 anys.
Entre les mans del temps
Si les quantitats globals d’hidrocarburs esteses continuen estant «molt limitades» segons els serveis de l’Estat a Perpinyà, justifica el tancament de les platges afectades, segons decrets firmats pels batlles. No obstant, la prefectura destaca que «es poden produiir noves arribades en els propers dies, segons la meteorologia i els estats de la mar»
