Després de la progressió de l’ambrosia, a terra, i la del temut franquet blau, cada cop més freqüent a la costa i als estanys, apareix un nou senyal de modificació de la biodiversitat a Catalunya del Nord. Des del 2020, el “Photinus signaticollis” ha començat una progressió ràpida. Aquesta cuca de llum sud-americana es va observar per primera vegada al terme municipal de Morellàs i les Illes, l’estiu del 2020. La seva presència al municipi de Baix Vallespir no és menyspreable, perquè aquest escarabat, el moviment del qual, especialment ràpid, s’estima en 10 km anuals, ve de la Catalunya meridional, que ha colonitzat parcialment. La seva primera detecció a la península Ibèrica es va fer l’agost de 2018 a les comarques de Girona.
Une espècie comuna a Argentina i Uruguai
Aqueix insecte sorprenent emet una llum groc-taronja intermitent, especialment quan està volant. Aquest fenomen de bioluminescència resulta d’una reacció bioquímica durant la qual l’enzim anomenat “luciferasa” provoca l’oxidació d’una petita molècula anomenada “luciferina”. La cuca en qüestió podria ser invasiva, segons un equip del Centre Nacional d’Investigacions Científiques (CNRS) i la Universitat Complutense de Madrid, que va publicar un estudi sobre el tema el 29 de gener. En associació amb el Grup Associatiu Estuari, que controla els cucs brillants i les cuques de llum a França, els investigadors estan cartografiant aquesta espècie sud-americana, que s’alimenta de cucs de terra i té una gran capacitat d’adaptació a les latituds europees. Freqüent a l’Argentina i l’Uruguai, envaeix prats de fenc i conreus intensius.
Els científics s’interroguen sobre els desgalls a llarg termini d’aquest convidat sorpresa al món de l’entomologia. Visible de juny a novembre, aquest Photinus signaticollis ofereix un espectacle nocturn format per desenes de llumetes naturals intermitents, tan sorprenents com misterioses.
