(Nota de premsa – Federació per als espais naturals i el medi ambient – Pirineus Orientals – FRENE 66)
A Perpinyà, els municipis se segueixen i s’assemblen. L’odi a l’arbre continua sent una constant. Després del duet Pujol (alcalde), Aliot (oposició), aquí teniu el duet Aliot (alcalde), Pujol (oposició) i tot continua com fins ara en menyspreu als arbres i als minses espais verds de la ciutat.
A la història dels vells jardins del rei, tot havia acabat malament amb la destrucció de les muralles i la urbanització de la ciutat. Però almenys alguns llocs s’havien mantingut amb arbres alts, bancs i un ambient favorable al passeig. Els municipis d’Alduy, tots atrapats pels negocis, han liquidat les grans places de Perpinyà en espais mortals pavimentats. En particular, la Plaça de Catalunya, l’aparador de la ciutat, es va transformar en aparcaments subterranis i pati per a l’arribada del FNAC. Les parcovilles es van tancar i omplir (a quin preu?) I la FNAC se’n va anar.
Aquests fracassos amargs no van desmantellar en cap cas el municipi, que va decidir continuar la seva tasca destructiva en el poc verd que quedava al costat de l’Espace Jeantet-Violet. L’anomenada rehabilitació va començar immediatament amb la creació d’un gran aparcament al llarg de la plaça i acaba de continuar amb la tala de tots els arbres existents.
Fins i tot els arbres de Quai Bourdan, lluny de la plaça, han deixat de tallar-los a troncs de les xemeneies. Seria, d’una banda, evacuar els monuments commemoratius i, de l’altra, sense riure, crear un bosc urbà!
Que els polítics aconsegueixin desallotjar l’estàtua de Jean Jaurès i amagar-la en algun lloc és, sens dubte, el joc democràtic, que un artista accepti traslladar la seva obra a l’exili dels jueus a causa de la inquisició. sens dubte patètic, però una vegada més el dret a la vida i la mort sobre els pocs arbres d’aquesta ciutat pertany als serveis tècnics, esdevé intolerable.
El “bosc urbà”, que va començar tallant arbres perfectament viables, és de fet només un gran espai de lloses creuades perquè les persones puguin passar-hi el més ràpidament possible sota l’atenta mirada de les càmeres. s’hi poden trobar i, sobretot, quedar-s’hi.
En aquest embolic, només falta el toc infantil amb la instal·lació de la catifa d’herba, com la que s’empapa de fems de gossos del pobre Jardin Terrus, buidat de la seva ànima durant segles.
Avui parlem de la salut mental de les poblacions davant la pandèmia covídica, també s’ha d’esmentar per la debacle del medi urbà tal com veiem a Perpinyà per manca de respecte als arbres i als espais verds.
