Paral·lelament a l’evolució sobiranista de la societat sud-catalana, possiblement confirmada el 25 de novembre de 2012 per les eleccions anticipades del Parlament de Catalunya, el País Basc del Sud podria hostatjar una majoria independentista. Una enquesta, publicada el 5 d’octubre pel Centre espanyol d’Enquestes Sociològiques (CIS), destaca una possibilitat de 27 escons per al Partit Nacional Basc (PNB) i 21 a 22 escons per a la coalició independentista d’esquerra Bildu, que quedaria per davant del “Partit Socialista d’Euskadi”, amb 14 diputats, el Partido Popular, amb 9 o 10 diputats, i Esquerra Unida-Ezker Anitez, que obtindria 3 escons. A tall de suplement d’un cas català preocupant quant als seus equilibris interns, la seua projecció internacional i la seua difícil recerca de sortida de crisi, l’Estat espanyol es troba confrontat a una probable tornada del problema basc.
Encongiment d’Espanya
En resposta a l’alto el foc de l’organització terrorista basca ETA, pronunciat el 10 de gener de 2011, el territori d’Euskadi, tal i com el designa la llengua basca, es pot trobar en condicions per iniciar una etapa més comparable als esdeveniments de Catalunya, on l’ús de la violència no s’associa als sentiments d’emancipació d’Espanya. Els resultats històrics que obtindria l’esquerra “abertzale” basca, al voltant de Bildu, constituirien una invitació cap a una entesa amb el PNB, partit tan ambigu envers la independència com ho ha pogut ser la coalició catalana Convergència i Unió, abans d’un aclariment del missatge. El resultat d’aqueixos dos moviments, que estrenyeria el territori espanyol, forma part de la política ficció, però els senyals de febre són reals en les altes esferes de l’Estat espanyol, confrontat a la mirada internacional. D’aquesta manera, el 5 d’octubre, una anàlisa de la BBC ha destacar que “Catalunya és l’Alemanya d’Espanya”.
