Un important projecte eòlic es perfila a l’altura de Llucata i el Barcarès, entre Llenguadoc i Catalunya del Nord. Aquesta realització, que incliurà quatre aerogeneradors flotants, va ser aprovada el 3 de novembre de 2016 pel ministeri de l’Ecologia. Esperada per a 2019, s’incorpora en el Programa de les inversions de futur (exGran préstec, sota l’aixopluc de la llei sobre transició energètica, que preveu 100 megawatts d’energia marina a França d’aquí 2023. Aquesta zona, bateda «Els aeromotors flotants del golf del Lleó» (EFGL), costarà 60,5 milions d’euros. Serà col·locada sota observació tècnica i comercial durant dos anys abans de convertir-se en una verdadera granja de producció, gràcies a la multiplicació dels seus aeromotors, per un primer període d’explotació fins a 2040.
Material francès, portuguès i americà
El projecte EFGL aposta per la robustesa i l’eficàcia del material «WindFloat», que s’està provant des del 2011 a l’altura de Portugal. Els seus aeromotors, fabricats per l’empresa americana General Electric, rebran flotadors construïts pel francès Eiffage Métal. Desenvolupat per l’operador públic francès Engie (antigament GDF Suez), la Caixa dels Dipòsits i l’operador Energias de Portugal (EDP), aquest parc surant pilot subministrarà una potència 6 megawatts per aeromotor.
Fins a Sant-Cebrià?
El moviment Sí al País Català, compromès en els projectes territorials pensats per i per a Catalunya del Nord, promou la idea d’un parc eòlic flotant a l’altura del Barcarès. En una nota de premsa del 26 d’abril, aquesta força política emergent defensa un «pla energètic sostenible » fundat en un « jaciment energètic (…) colossal». Aquest potencial donaria lloc a «aeromotors en alta mar, entre El Barcarès i Sant Cebrià». Sí al País Català condiciona aquesta ambició a la iniciativa dels càrrecs electes, que «negligeixen les ofertes de projectes europeus, estatals i regionals», però considera que aquest « malgastar » no és « cap fatalitat».
