El tancament financer de la línia d’alta velocitat Perpinyà-Montpeller (LGV) dut a terme en paper el 2 de setembre pels diferents socis (a part de la Unió Europea) precedeix la investigació pública, prevista per a aquesta tardor. Entre aqueixos dos terminis, sense soroll, es va produir una etapa de caràcter consultiu el 22 de setembre quan l’Autoritat Ambiental (EA) va emetre el seu dictamen sobre la línia. Aquest òrgan, les opinions del qual no són vinculants, s’expressa sobre la forma en què els projectes tenen en compte el medi ambient, tot informant l’òrgan d’execució de les obres (SNCF Réseau) i el públic en general.
Protegir la natura o protegir el TGV?
En el seu informe de 39 pàgines, l’EA discuteix la interacció entre el LGV, les aigües subterrànies i l’aigua de les inundacions, la vinya i la biodiversitat, així com la contaminació acústica que pateixen els animals i els humans. Al revés i amb suport cartogràfic, s’aborden els riscos de la pròpia infraestructura: es tracta de “la vulnerabilitat de la línia al mal temps” i a les aigües subterrànies “als sectors al·luvials dels cursos principals. Cursos d’aigua”, inclosos la Tet i l’Aglí. De la mateixa manera, pel que fa al Têt i a altres cursos d’aigua com l’Orb i l’Erau, al Llenguadoc, s’indica que “el seu pas constitueix una dificultat”. El canvi climàtic, que haurà tingut temps d’incrementar tenint en compte el termini allunyat de la inauguració de la línia, vora el 2040 si es compleixen tots els terminis, fins i tot podria accentuar aquestes estimacions, que són un pèl alarmistes.
Es reforçarà la “fragmentació” del territori
L’arboricultura i l’horticultura, l’existència de les quals depèn de la persistència del paper nutritiu de la “zona de la plana al·luvial de la Tet, fèrtil i amb potencial irrigable, a nivell de la comuna de Ribesaltes, els sòls del qual provenen dels jaciments de l’Aglí són fèrtils”, no s’obliden. Aquestes activitats econòmiques ancestrals afegides a les vinyes “de denominacions d’origen protegides”, en particular a Ribesaltes, són al·ludides per les consideracions científiques, perquè es reforçarà la “fragmentació generada per l’autopista A9, de la qual no s’ha demostrat la resistència a esdeveniments climàtics”. En resum, les superfícies ocupades per les dues vies de LGV deixaran d’absorbir la pluja. Impermeabilitzades, augmentaran la vulnerabilitat del territori davant els capricis del cel. La intervenció humana corre el risc d’alterar el flux natural de l’aigua, necessari per a un emmagatzematge eficient a les aigües subterrànies i un regatiu harmoniós dels cultius.
Un pensament per a l’alosa i el pardal ortolà
La biodiversitat és la pedra a la sabates de determinats grans obres de construcció: d’aquesta manera, la desviació de la carretera de Joncet, al Conflent, s’ha endarrerir a causa de la presència de varietats de singlantanes i parpallols que cal salvaguardar. Aquest paràmetre es troba al plec d’informació sobre el TGV Nord, que cita la plana que envolta el camp Joffre (a Salses), que hostatja “petits nuclis de poblacions aïllades d’espècies d’aus de naturalesa estepària rares en altres llocs de França”, com l’alosa de planxa, el pardal ortolà o l’shrike de cap roig. L’informe esmenta el “matollar bastant obert i àrid al sector de Salses, fins a Rocafort de la Corbera”, que alberga “la major diversitat regional d’espècies típicament mediterrànies endèmics i al límit nord de la seva àrea de distribució força ibèrica”.
Consulteu el document sencer “Dictamen deliberat de l’Autoritat mediambiental sobre la línia nova Montpeller-Perpinyà – LNMP (11-34-66)”
Llegiu també:
Perpinyà tindrà TGV Ouigo cap a París el 2023
El tren d’hortalissa Perpinyà-Rungis tornarà a funcionar a mitjans d’octubre
