A causa de l’augment de la temperatura a la superfície del globus, la presència d’incendis gegantins és cada cop més forta a Catalunya del Nord i en diversos territoris del sud del territori francès. Ja l’any 2009, un informe del Senat recomanava la necessitat absoluta de reforçar els mitjans de lluita contra els incendis forestals a causa d’aquest canvi insidiós. Aquest text indicava clarament que hi ha un “impacte significatiu de l’escalfament global en la intensitat i la freqüència dels incendis forestals”.
Dos diputats van al front
En aqueix inici de 2022, dos diputats pretenen mobilitzar l’opinió pública i els poders públics sobre el risc de “mega-incendis”. El primer, Alain Perea (La República en Marxa), és electe del sector Sigean-Narbonne-Durban-Corbières del departament de l’Auda i el segon, François-Michel Lambert (Europa Ecologia – Els Verds), ha estat elegit a les Bosques del Roine. Lambert adverteix que amb l’escalfament global “hem canviat de dimensió. Haurem d’enfrontar-nos a notícies de mega-incendis que podrien generar desgalls colossals però sobretot morts”. Aquest punt de vista alarmista està lligat a la seva regió, la Provença, on el bosc, molt inflamable a l’estiu, toca o envolta molts habitatges, el que no sovinteja pas tan a Catalunya del Nord.
Els dos càrrecs electes esperen augmentar la “conscienciació nacional” davant una situació que esdevindrà crítica en els propers anys. Defensen l’enfortiment de les normes urbanístiques –amb una restricció de les llicències d’obres en sectors aïllats, envoltats de boscos– i assenyalen que la davallada agrícola, reflectida en la mutiplicació dels cotius, sumada a la falta de respecte a les desbrossades obligatòries, són factors de risc que cal eliminar.
Fa 10 anys, el foc de Pertú-La Jonquera va ser un mega-incendi
Els incendis que cobreixen almenys 8.000 o 10.000 hectàrees, alguns travessant terrenys agrícoles i zones residencials, es consideren mega-incendis. Queda per establir una definició científica internacional, però els paràmetres que es tenen en compte, a més de la superfície, són la mortalitat humana i els danys ambientals duradors vinculats a aqueixos desastres espectaculars, que formen una nova tipologia d’incendis, vinculada al canvi climàtic. L’últim gran incendi a Catalunya del Nord es remunta als mesos de juliol i agost de 1976, quan van quedar destrossades 17.000 hectàrees de bosc a la subcomarca d’Aspre. Més recentment, el foc iniciat al Pertús el juliol de 2012 va destruir 14.000 hectàrees.
