Els rius poden cobrar un estatus legal global, com els estats, els municipis i altres territoris intermedis? Aquesta qüestió està sorgint arreu del món, ja que de vegades el patrimoni natural es veu amenaçat en el seu futur per l’acció humana. L’any 2017, Nova Zelanda va reconèixer el riu Whanganui com un “ésser viu únic” i així el va dotar de personalitat jurídica, que garanteix la seva protecció.
En aquest sentit, aquest divendres 26 de novembre s’ha iniciat a Perpinyà una actuació encaminada a l’atribució de personalitat jurídica a la Tet. Per iniciativa de les associacions “En commun 66” i “Notre Affaire à tous”, s’ha aprovat una declaració al local de l’Arbre del Vi, a dues passes de la passarel·la del Teatre de l’Arxipèlag, que passa justament per damunt de la Tet.
Aquesta aproximació pretén santuar el riu de 115 km de llargada, que neix als peus del cim del Carlit, després travessa les poblacions de Prada i Perpinyà, per desembocar a la mar a Canet. Els signants declaren que la Tet “és el primer riu de la Catalunya Nord i constitueix un dels principals recursos hídrics” del territori. “Té un paper essencial per a les activitats agrícoles, la seva conca concentra les dues terceres parts dels regadius del departament. La vall de la Tet i la seva conca hidrogràfica també alberguen una notable biodiversitat i inclouen 18 espais naturals que formen part de la xarxa Natura 2000”.
Llegiu també:
Legislatives nord-catalanes: un candidat ven llavors de mongeta per pagar-se la campanya
A més, “diverses amenaces pengen sobre el riu”, diuen els iniciadors de l’acció. La Têt està efectivament subjecta a un deteriorament del seu estat ecològic i a l’erosió del seu llit, sota l’efecte de les retirades de sorra salvatge amb finalitats immobiliàries. La negligència ciutadana portaria a “qüestionar la pròpia existència del riu, sota l’efecte de diversos projectes de desenvolupament i gestió”, asseguren els signants.
La declaració atribueix diversos drets al riu, entre ells el dret a existir, a viure i a fluir, o el dret a emprendre accions legals. Convida els càrrecs electes i les institucions a adoptar-lo i fer-lo efectiu. El repte és “conscienciar els electes i veïns dels drets de la natura, i finalment integrar aquesta declaració als documents urbanístics, legalment exigibles”.
Entre els impulsors d’aquesta acció, més aviat marcada a l’esquerra, hi ha Eric Mahieux, alcalde de Baillestavy (regió del Conflent), Nicolas Berjoan, regidor municipal de l’oposició a Prades, Philippe Assens, president del col·lectiu En Commun 66, antic membre del sobiranista. partit d’esquerra La France Insoumise liderat per Jean-Luc Mélenchon, l’advocada Marine Yzquierdo, i Julien Gelly, col·laborador parlamentari de Marie Toussaint, eurodiputada del grup Europe Ecology-Les Verts.
Llegiu també:
