El futur mediambiental de la zona de l’Alta Cerdanya, determinat per les polítiques urbanístiques, preocupa l’associació “Viure bé al Pirineu català”. Dijous 23 d’octubre, el seu secretari, Thomas Figarol, ens va comunicar les seves reserves al Pla Local d’Urbanisme Intercomunal (PLUI) de la comunitat de comunes Pirineus-Cerdanya. Aquest document, objecte d’una enquesta pública fins al 31 d’octubre, preveu extensions urbanes als 19 municipis d’aqueix territori, des de Sallagosa fins a Portè-Pimorent, en matèria de noves zones residencials i econòmiques, incloent espais comercials. Però aqueix enfocament politicoadministratiu significa “la urbanització de terres agrícoles i zones naturals, amb més de 130 hectàrees en total”, tem el nostre interlocutor. Com que minva la població de l’Alta Cerdanya, les futures construccions serien segones residències. L’associació, aposada al “betonatge de Cerdanya”, vol la “preservació d’un màxim de terres agrícoles i zones naturals per al futur”. Descarta qualsevol fanatisme ecologista defensant una “planificació racional orientada a la renovació urbana”.
«No sem pas una reserva d’indis»
El batlle del municipi d’Estavar, a Pirineus-Cerdanya, Laurent Leygue rebutja la idea d’un retrocés demogràfic de l’Alta Cerdanya. El seu poble ha guanyat 70 habitants des del 2014, per assolir un total de 490 veïns actualment. “cada dioa em toca descartar gent que vol estar-se a Estavar i amb aquest nou PLUi només 6,4 hectàrees són construïbles durant els propers 18 anys i ho assumeixo”. En una resposta del 24 d’octubre, el centrista destaca que els pobles d’Er i Sallagosa també estan “en ple augment”. Garanteix la protecció de les terres de conreu “ja que les zones d’edificació en POS (pla d’ús del sòl) que no ho poden ser de seguit (llei de muntanya) són utilitzades per l’agricultura” . Leygue argumenta sobre l’entitat Viure bé al Pirineu català, associació fundada el 2018: “es tracta un cop més de gent fora del sòl (…) que ens volen fer viure com en una reserva d’indis”.
