Port-Barcarès i Port-Lleucata seran negats per la mar el 2100 arran de l’escalfament climàtic

Les instal•lacions costaneres de Port-Barcarès i Port-Lleucata, entre Catalunya i el Llenguadoc, es podrien convertir en futures Atlàntides en virtut de la pujada de les aigües consecutiva de la fosa de les glaceres, aquesta mateixa provocada pel sempitern reescalfament climàtic. Segons un estudi molt oficial publicat aquesta setmana pel l’Oficina Francesa d’Investigacions Geològiques i Mineres (BRGM), la mar Mediterrània és concernit, tal com els oceans, per una pujada de les aigües apta per engolir els dos ports citats i llurs instal•lacions annexes, sense cap valor històric altre que el pla Racine impulsat per l’Estat francès el 1960, detonador d’una era turística materialitzada a la costa sorrenca del Rosselló, la Catalunya del Sud i el Llenguadoc, per àmplies zones residencials d’ús temporal i posteriorment habitades tot l’any. El BRGM s’atreveix a posar de manifest un «risc» per a Port-Barcarès i Port-Lleucata, afectats plenament per la pujada de les aigües a l’horitzó de l’any 2100. A tall de suplement al reescalfament climàtic, l’eventualitat de la multiplicació de les tempestes, amb l’episodi d’intensa llevantada del 26 de desembre de 2008 i els vents violents del 24 de gener de 2009 que podrien ser exemplers precursors, semblaria ser ineluctable i constituiria una amenaça suplementària a les zones balneàries imprudentment construïdes a proximitat immediata de la mar.