El llop estan tornant des del fnal del decenni 1990 en els massisos del Canigó, el Madres i sobretot el Carlit, a través de la presència d’exemplars d’origen italià. Si els científics no s’atreveixen a afirmar que es tracta d’una sedentarització de l’espècie en aqueixos sectors del Pirineu sota administració francesa, on viuria una desena de llops amb dificultats de reproducció, el decenni 2010 hauria de ser el de la possible instal·lació dels animals, fent seua la geografia catalana, gràcies a una estabilitat alimentària donada pels moflons. Entre les proves concretes d’aquesta presència, una lloba va ser detectada al final del mes de febrer en el Parc Natural del massís del Cadí-Moixeró, veí immediat de la comarca de la Cerdanya. Aquest descobriment, efectuat pels tècnics del departament de Medi Ambient del Govern català, succeeix mentre que l’extinció del llop català es remunta a 1929, quan un exemplar va ser capturat a Horta de Sant Joan, a la regió de Tarragona, als confins de la Catalunya del Sud i de la regió de l’Aragó. El regrés oficial del cànid a la Catalunya del Nord data de 1999, mentre que la Catalunya del Sud, que el fixa a 2004, assenyala actualment la presència d’11 exemplars procedent del massís de Madres i del massís italià dels Apennins.
