Després de la sorprenent aparició d’un ós, el novembre passat a la zona de l’Alt Vallespir i de l’Alt Empordà, la proliferació de llops està qüestionant els científics, més amunt a les muntanyes catalanes. Més d’un segle després de la seua extinció, l’animal està subjecte a un estudi exhaustiu realitzat per la Direcció General de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que n’ha registrat més de deu exemplars. Aqueixos llops, incloent una femella, s’han observat en els últims deu anys, i confirmen que llur reintroducció, portada des del Pirineu francès, fora de la Catalunya del Nord, ha estat un encert. En la seva edició d’abril, publicat dijous, la revista científica espanyola Quercus presenta anàlisis efectuats per agents governamentals, amb base en llurs troballes, juntament amb l’experiència proporcionada per diversos biòlegs i agents rurals.
Els estudis genètics d’excrements i pèls manllevats a la natura indiquen la presència de 13 llops, que viuen majoritàriament al Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb un perímetre que arriba a 10 km de l’àrea urbana de la Guingueta d’Hix i Puigcerdà. Els experts destaquen que “no hi ha evidència de reproducció a Catalunya”, i interpreten que els animals han arribat al Pirineu per quedar-s’hi. Llur origen és italià-francès, però uns creuaments de races ja s’haurien pogut produir en aquest llinatge genètic, present en una superfície de 1.400 km, que inclou altres àrees dels Pirineus, fins el pre-Pirineu, a la part muntanyenca de la província de Barcelona. Des de la seua desaparició, a principis del segle passat, la presència de llops es va documentar per primera vegada a la Catalunya del Sud el 2004, a través de la detecció d’un sol espècimen.
