La presència de llops a la Catalunya del Nord, testificada per la “Xarxa Llop” de l’Oficina estatal Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge al massís del Carlit l’hivern 2007-2008, continua sent simbòlica. No obstant, aquest sector és la 25a Zona de Presència Permanent (ZPP) francesa, segons el criteri d’una detecció efectuada com a mínim dos hiverns consecutius. Queda doncs confirmada la implantació d’una canilla de raça italicus a la Catalunya del Nord, després d’un primer indici assenyalat el 1999 per l’Oficina estatal de la caça (ONC) de Prada. Una mostra va ser llavors identificada a la reserva natural de Noedes, abans que el 2005 es comprovessin dos atacs de llops sobre ovelles als Massisos del Carlit i del Peric, mentre que una presència es confirmava en el Madres, al Llenguadoc més proper. Des d’aleshores, un decret publicat el 10 de maig de 2012 pel Butlletí Oficial francès, que afecta la Catalunya del Nord entre 12 departaments de l’estat francès, fixa unes “modalitats d’intervenció sobre el llop”, és a dir de cacera parcial. Segons l’associació Ferus, amb compromís per a la defensa del llop a França, la Catalunya del Nord es troba d’aquesta manera “en curs de colonització”, però “la presència de l’espècie és esporàdica”. Tot i això, en aquesta nova etapa consecutiva d’un segle XX caracteritzat per l’absència, no s’ha registrat cap mortalitat de llop intencional.
L’Albera, pròxima etapa de la colonització del llop
El juny de 2012, un mapa fundat en les investigacions de la Universitat Autònoma de Barcelona ha revelat una extensió de la implantació del llop, amb conseqüència directa per a la Catalunya del Nord. Concretament, a més a més de les comarca del Ripollès, enganxada al Conflent i al Vallespir, també s’al·ludeix el sector Sud del massís de l’Albera. Seguit l’exemple de les vaques autòctones, presents en aquest massís abans de la creació de la frontera França-Espanya el 1659, els cànids haurien de passar fàcilment una línia particularment imaginària per als animals, malgrat llur desconfiança cap als humans. Aquest llop prové d’Itàlia, després d’un pas per França, els massisos nord-catalans, el Ripollès, la Baixa Cerdanya i l’Alt Urgell. Segons el naturalista Josep Maria Massip, reconegut com a especialista de l’evolució del llop a Catalunya, des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, aquest llop italofrancès, anomenat “Canis lupus italicus”, manifesta cada any “un increment del 7% de territori”. Aquesta proporció arriba a situar-ne la presència a l’Albera pels volts de
2020. Per continuïtat, la presència al Rosselló, i ja no només a les zones d’alta muntanya de Conflent i Cerdanya, formaria un esdeveniment destacable des del segle XIX.
