La clàssica batalla entre l’ecologia d’oficina i l’experiència territorial s’expressa entre un partit polític parisenc i una ploma reconeguda a Catalunya del Nord. En una columna publicada l’1 de febrer a la revista Le Point, el periodista i escriptor català, actual redactor del setmanari L’Agri, publicat a Perpinyà, ha apuntat Yannick Jadot. Pelràs considera que el candidat a la presidència i el seu partit, Europe Ecologia – Els Verds (EEVV), “continuen denigrant aquells que intenten protegir les seves cultures per mantenir la seva competitivitat i assegurar, cal recordar als qui han perdut el sentit de prioritats, l’autonomia alimentària dels francesos”. L’antic hortolà i antic sindicalista Pelràs acusa Y. Jadot de “demonitzar” el món camperol, fent-lo responsable dels trastorns de la salut, en particular dels càncers infantils provocats per l’agricultura industrial, i assenyalant amb el dit la propagació de pesticides nocius per a la població humana.
Compassió per una ruralitat “orgullosa i digna”
En una resposta que ens ha fet arribar aquest dilluns, 7 de febrer, la federació EELV – Pirineu Català insinua una intolerància per part del periodista: “per a vostè, senyor Pelràs, els ecologistes no tenen paraula. Han de callar”. El seu portaveu, David Berrué, acusa Pelràs de criminalitzar l’ecologia política majoritària: “el problema no és pas la carn produïda per l’agricultura intensiva, sinó els qui defensen menjar-ne menys per menjar-ne millor, esquivant les importacions de soja que contribueixen a la desforestació de el planeta”. També creu que el problema “no és l’agricultura convencional, sinó les alternatives ecològiques”, alhora que confessa la seva compassió per una “ruralitat orgullosa i digna però abandonada, menyspreada, estigmatitzada”.
En aquest diàleg a través dels mitjans de comunicació s’expressa una certa visió de la terra des d’algun lloc i una certa ecologia del Nord, globalista. Entre les dues parts, la conciliació sembla impossible, perquè els usuaris professionals de la natura senten el risc de ser administrats pels qui no lo fan costat diàriament.
