A Perpinyà, la USAP cerca el seu himne oficial des de 2011, per satisfer els seus seguidors i perfer la seva identitat. El principal club de rugby a XV de Catalunya del Nord desitja fer servir una melodia i una letra oficials en substitució de L’Estaca de Lluís Llach, potent símbol de la Catalunya antifranquista. La cançó miracle succeiria també als Segadors, l’himne de Catalunya regularment utilitzat per animar els jugadors, però desfasat en el context esportiu. De manera semblant, la cançó «Els hi fotrem», del cantant Jordi Barre, reivindicada pels usapistes, il·lustra poc el fair-play modern. Amb massa cançons per a poder-ne imposar una única, el club va rebre el 2013 una oferta de Gilbert Batlle, un seguidor seu veí del barri Sant Siscle de Perpinyà. Aqueix aficionat va compondre versos sobre una música de Jacques Philippe, però li manquen l’intèrpret i el vistiplau del club.
Un vell disc de vinil oblidat, editat el 1978
Ara per ara, una nova iniciativa impulsada a les comarques de Perpinyà torna a donar corda al primer homenatge musical a la USAP. Ja el 1978, el cantant Georges Olivères, del poble de Sureda, signava un text jovial amb música que remet de lluny a «La internacional». Aquesta cançó titulada sòbriament «Allez l’USAP! », originalment publicada en un 45 revolucions de vinil, és difosa pel banc d’arxiu sonor Singlantana Sound (SGD) que ofereix una nova vida als discos de vinil i a entrevistes que il·lustren el patrimoni territorial nord-català.
