El 31 de març, el Journal du Dimanche ha publicat una entrevista en què el ministre d’Interior, Manuel Valls, explica sense embuts el seu suport incondicional al FC Barcelona. dies abans del partit de la Lliga de Campions d’aquest 2 d’abril, amb un resultat de 2-2 al Parc des Princes a París, entre el París Saint-Germain i el Barcelona, aquesta declaració situada fora de l’àmbit de la política oficial ha cobrat perfums de provocació. El ministre preferits dels francesos, nascut a Barcelona el 1962, catalanoparlant regular amb la seva pròpia mare, si bé es mostra tímid respecte a la llengua quan viatja pel Rosselló, s’ha atrevit a assumir “Aquest és el meu club, un club que supera fronteres. Però em quedaré tranquil a les grades, ho prometo … i si PSG produeix un gran joc i assoleix la victòria, millor! Això serà com la promesa d’un partit de tornada molt obert al Camp Nou “.
A Perpinyà, una realitat sense polititzar
Ja l’1 d’abril, la declaració ministerial ha generat una sèrie de reaccions, més aviat des de la dreta, com la del diputat dels Alps Marítims afiliat a la MP, Lionnel Lucas, segons qui Valls, que “s’oblida que és ministre en benefici dels seus orígens (…) no és patriòta”. Per la seva banda, el vicepresident del Front Nacional, Florian Philippot ha considerat “insuportable” la preferència catalana del ministre i s’ha preguntat “On és el patriotisme?”, abans de temperar “Manuel Valls és català, un pot entendre la seva opció de cor. Però no necessitava exhibir-la públicament”. A Perpinyà, sense desencertada politització, on és immiment el Tren d’Alta Velocitat cap a Barcelona, mentre l’enllaç cap a París és incert, l’existència de cinc penyes oficials de seguidors del Barça parla per si sola.
