A falta de clima encoratjador per als sang i or, el partit de rugby a XV que oposarà l’USAP a l’Estadi Tolosenc, el 15 de setembre a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona, no es desenvoluparà pas amb les finestretes tancades. Aqueix esdeveniment organitzat en forma de “Festa del rugby català” hauria d’acollir entre 25.000 i 30.000 espectadors, segons una avaluació comunicada el 12 de setembre per Paul Goze, el president del club. No s’assolirà la capacitat màxima del recinte olímpic sud-català, de més de 55.000 llocs, si bé la primera operació del gènere, organitzada el 9 d’abril de 2010 per l’USAP, enfront del Rugby Club Tolonès, en el marc de la Copa d’Europa, va ocasionar la presència de 52.000 persones.
Una bandera idèntica, per a dues causes diferents
Aquest partit que compta per a la cinquena jornada del Top 14 suposarà sens dubte possible una gran singularitat. Concretament, mentre que l’11 de setembre ha marcat Barcelona amb una marea humana d’1,5 milió de manifestants independentistes proveïts de banderes catalanes, el venciment esportiu s’acompanyarà dels mateixos colors. La diferència serà la connotació del teixit, amb vocació nacional l’11 de setembre però amb simples components identitaris i esportius el 15 de setembre. Els “catalans” mobilitzats per a una i l’altre d’aqueixes dates no seran ben bé els mateixos, ja que els de nacionalitat francesa són fruit d’una llarga descontrucció cultural, compensada per un resguard simbòlic. L’impacte que l’estètica del partit generà en les consciències de la península ibèrica, a través dels mitjans informatius de Barcelona i Madrid, hauria d’enfortir un malentès.
