Després d’inclinar-se de cara al Toló, dissabte 19 d’abril a l’Estadi Olímpic de Barcelona, l’USAP s’orienta cap a la relegació a segona divisió. Aquest descens cap a la Pro D2, que es va rebatejar d’aquesta manera el 2000 per afluixar-ne la connotació de desclassificació, s’ha instil·lat clarament des del mes de febrer arran d’una derrota punyent contra el Montpeller. Alguns han vist arribar aquest episodi abans, com el director general, Sylvain Deroeux, segons qui la lluita per al manteniment a la divisió d’elit es va iniciar fa “tres anys”. La pèrdua de dinàmica, la partença dels artífex de la victòria estatal de 2009 i la desaparició d’un determinat esperit singular entre les formacions del Top 14 haurien de malmetre el prestigi del club. L’USAP va conèixer aquesta situació de crisi el 1949, però el 2014, abandonar les pantalles de televisió significar anar cap a l’armari mediàtic i popular. Aquesta eventualitat tindria les seves repercussions en les finances i l’aura estatal i internacional del club. L’excapità Deroeux, una mica sol entre els testimonis de l’USAP de la continuïtat catalana, ho relativitza. Recorda que el Toló “ha passat dues vegades en Pro D2”, com Grenoble, el Racing Metro i el Montpeller.
La lliçó, per a una USAP que enforteix des de fa 10 anys la catalanitat de les banderes, de cançons i des de fa més poc temps, de les aclimatacions a Barcelona, és que l’empaquetatge identitari mereix un contingut territorial, anteriorment tan obvi que no se l’esmentava. En poques temporades, l’esperit de l’USAP, malgrat saludables noves aportacions esportives i financeres, s’ha reposat en l’única imatge roja i groga, una compensació per la imatge que ha camuflat una trampa.
