L’USAP es troba cara amb el seu destí aquest dissabte

Després d’una de les temporades més boniques de la seua història, l’USAP es troba de cara amb el seu destí aquest dissabte, i el seu destí es diu Stade Français, un equip atípic, si bé ha sabut, des de fa més de 10 anys, convertir-se en una màquina de guanyar títols, el que l’USAP no és encara. Per esdevenir «gran», el club sang i or ha de guanyar finalment el títol tant esperat des de fa 54 anys, i això imposa dues victòries, una demà i l’altre el dissabte 6 de juny enfront de Clermont, vencedor de Tolosa de Llenguadoc aquest divendres. L’estat d’esperit anunciat tot l’any per l’equip, i aquesix equilibri savi encertat entre joves i antics, entre els jugadors del país i els jugadors estrangers, sembla ser una garantia per assolir el cim. Aquest club ha sabut conservar la seua ànima, tot fent-se modern i eficient. Els seus seguidors ho han entès i ho tenen ben present, ja que seran més de 12.000 els qui faran la transhumància cap a Lió, en la més pura tradició usapiste, amb, és clar, la cargolada al voltant de l’estadi i l’Estaca cantada abans del partit . L’USAP és definitivament més que un club i no espera més que plantar l’escut de Brennus al peu del Castellet, a Perpinyà, com ja ho van fer els seus jugadors el 1955.