Al moment que l’USAP apunta la renovació de l’èxit a través de la temporada 2012-2013 del Top 14 i de la Heineken Cup europea, la història recorda un cicle significatiu. El setembre de 1912, l’entrada en escena al si del club, llavors denominat Associació Esportiva Perpinyanenca (ASP), de l’entrenador i jugador gal·lès Rowland Griffiths, recent finalista del Campionat francès amb el Ràcing club de França, augmentava la qualitat de joc. Després d’una semifinal el 1913, l’ASP es va adjudicar el títol de Campió de França el 1914 enfront del Tarbes, gràcies a una transformació efectuada per Aimé Giral, de 18 anys d’edat. L’any 1912 va generar turbulències per a aqueix avantpassat de l’USAP, incloent la sortida i l’exclusió d’executius i jugadors, entre els quals el capità Gilbert Brutus.
100 anys més tard es presenten certes semblances amb el vell temps, ja que l’USAP ha modificar força la seua plantilla de jugadors i el seu personal, amb l’objectiu reconegut d’una “regeneració”, segons el seu director general, Sylvain Deroeux, que ressalta no “posar a la paperera tot el que s’ha anat fent abans”. El pilar sang i or bé Nicolas Mas s’expressa sobre aquesta racionalització de les forces usapistes: “Era temps per fer-ho”, sobretot que el conjunt dels nous jugadors “són internacionals que ens portaran molts beneficis”. La reorganització dels afers interns de l’USAP, encetada el 2011, ha arribat a generat una exageració, el 15 d’agost. La supressió del salari del president Paul Goze, corresponent a 4000 euros mensuals, ha fet suposar la seua marginació. En una rectificació, publicada el 17 d’agost pels Journaux du Midi, Goze destaca es tracta d’un gest d’estalvi modèlic, tot recordant que gaudeix del suport absolut dels 20 accionistes majoritaris del club.
