L’atleta Cécile Hernandez-Cervellon, surfista de neu amb discapacitat, filla de Sant Esteve del Monestir, va a la guerra contra els organitzadors dels Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern, que se celebraran a Pequín. El Comitè Paralímpic Internacional, encarregat de la programació de la competició mundial multiesportiva prevista del 4 al 13 de març a porta tancada, ha eliminat de manera senzilla de la seva agenda l’especialitat “parasnowboard” que practica la màxima campiona d’esports amb discapacitat del nord-catalana. Tres cops medallista olímpica, tres vegades campiona del món de surf de neu, Cécile Hernández porta el pes de la manca de competidors de la seva categoria, coneguda com a “LL1”, que al·ludeix les extremitats inferiors.
8 anys de preparació per a res?
La medallista catalana, que es prepara per a la prova xinesa des del 2014, s’ha incorporat a altres categories d’handicap per poder seguir competint, des del 2019. Autoritzada a córrer amb les noies en el marc dels mundials, al gener, subratlla una incongruència en la negativa que li oposen els jocs, sobretot perquè l’equip organitzador és comú a ambdues proves. De fet, encara que la lluita s’hagi d’aturar per manca de dones combatents, una alternativa és possible. La parasnowboarder, recolzada per la Federació Francesa d’Handisport i el Comitè Esportiu Paralímpic Francès (CPSF), ha presentat un recurs, el resultat del qual s’espera uns dies abans de la competició. La seva esperança és que el Comitè li permeti córrer en una categoria diferent, al costat d’esportistes amb discapacitats menys greus.
Cécile Hernandez-Cervellon, que viu i es forma a les Angles, a la comarca del Capcir, té 47 anys. Va guanyar una medalla de plata a Pyeonchang (Corea del Sud) l’any 2018 i a Sotxi (Rússia) l’any 2014. La seva classe de pertinença “SB-LL1” reuneix surfistes de neu amb alteracions moderades del funcionament dels genolls o de les cames, l’absència d’una cama ( per sobre del genoll), o dues cames (també per sota del genoll). Afectada d’esclerosi múltiple des del 2002, la parasnowboarder va obtenir, a principis d’abril, el seu 11è Globus de Cristall de la seva disciplina, a Colere (Itàlia).
