Tres establiments de sexe comercial, amb 450 prostitutes, d’entre 18 i 35 anys, a La Jonquera i Capmany, acullen els ardors masculins de la Catalunya del Nord i més enllà. A les comarques de Girona, el nombre de prostíbuls s’ha disparat fins a a 50, ja que una llei catalana del 2002 prohibeix la prostitució de carrer. El 21 d’octubre de 2010, la inauguració del club Paradise, un dels més grans espais de sexe tarifat d’Europa, va ser tot un esdeveniment amb el seu caràcter de supermercat del sexe, a 100 metres de la roureda de l’Albera i una botigues de rajoles de rebaixa.
La cita es desenvolupa una tarda, amb José Moreno, propietari de la casa. La primera sorpresa és que l’entrevista es converteix en una conferència de premsa francesa amb la presència d’equips de TF1, M6 i France 3, que li pregunten “Són totes legals les 150 noies presents aquí?”. Moreno contesta, conscient que les entrevistes són tanta publicitat com la propaganda seua que surt per les emissores de Montpeller i Girona: “Bueno, si una noia menor d’edat i indocumentada se’ns presenta amb documents falsos, no hi puc fer res”. Li parli en espanyol, però no s’afluixa la tensió i les respostes són formatejades. El meu interlocutor, sense edat i amb arracada andalús, té el nerviosisme reprimit i no vol gastar-se estona parlant.
La Clau: Des de l’obertura del Paradise, el 21 d’octubre, quines són les estadístiques?
José Moreno: Ja ho veureu a l’aparcament, fora. Acollin els nostres clients entre les 17h i les 5 de la matinada, funciona molt bé. Avaluo els client francesos en un 80% del total, i estic molt content.
A la premsa francesa l’interessa més la legalitat de la prostitució que no el caràcter llicenciós del turisme de proximitat que genereu entre els nord-catalans i els llenguadocians…
“Bueno”, no sé d’on vénen les critiques, no veig el motiu. Nosaltres hem muntat un negoci perfectament legal aquí. No tinc cap opinió per donar. Si ho critiquen, em sap molt de greu, perquè nosaltres fem tot el possible perquè les coses funcionin el millor possible. I per suposat que la gent vingui i es diverteixi.
Exactament com ho diuen a can McDonald’s, preteneu que la vostra obertura aquí, al límit Sud de la Jonquera, és un benefici per a la zona…
I tant! Com qualsevol gran establiment que acaba d’obrir les portes, ajudem la zona comercial que ens envolta. Atreiem públic, que de retruc consumeix en restaurants. A més, les 150 senyoretes aquí presents fan treballar les perfumeries, les botigues de roba i les perruqueries. I els nostres competidors, prop d’aquí, també es beneficien de les nostres instal.lacions.
Els caps de setmana rebeu diversos milers de ciutadans francesos… Com és això?
És com el tabac, que és més barat aquí perquè França està augmentant constantment els seus preus. Això afavoreix mecànicament un flux constant de clients francesos. Com que França va prohibir fa anys els establiments com el nostre, l’efecte també és mecànic.
José Moreno no parla de “prostíbul” ni de “prostitució”, com tampoc no ho fa una nimfa de 22 anys, Ana, d’origen romanès, al darrera nostre, entre dues màquines escurabutxaques, que em declara ser “ballarina”. Ella m’explica el funcionament del seu negoci: “Els clients em conviden a fer un toc”, o sigui un whisky de 40 euros, o una cervesa o una Coca-Cola, de 20 euros. Els porta cap amunt, al, primer pis, on es troben 80 habitacions amb televisior, mirall i sistema d’alarma, llogades per 70 euros la nit, 6 dies de casa 7. La majoria dels ingressos de la casa provenen de la venda d’alcohol, però ella s’organitza de manera autònoma. Una “servei” bàsic també costa 70 euros, negociables a 55 a causa de la crisi, per a una relació de mitja hora.
El dia de la vostra inauguració, el qui ara és el president del Govern, Artur Mas, va prometre “eradicar” la prostitució… Teniu els dies comptats?
“Bueno”… Estic convençut que el nostre paper és important a la societat. Decideixen els hàbits dels clients, i participem a l’economia local també pagant impostos importants a l’Ajuntament.
Seu una mena d’actor social del Rosselló, tot i ser a l’Empordà, ja que oferiu un servei, prohibit a l’Estat francès, però ben conegut al Nord de Pertús, en una mena d”‘economia transfronterera”… Però de debò us creieu la utilitat social de la prostitució?
Res no ha canviat en relació amb el passat. Aquesta és una activitat que sempre ha existit. Ara bé, sempre és millor que les dones estiguin aquí, en aquests establiments que tenim oberts, així estan més controlades. Aquest sistema és millor que el de les dones pel carrer, o en pisos particulars, sense controls, ni per la policia ni per nosaltres.
A qui us referiu quan dieu “nosaltres”?
Parlo dels amos de clubs, que inverteixen en aquest sector. Per costat meu, aquí, es tracta d’un projecte que ens ha costat quatre anys de feina, amb un pressupost de 3 milions d’euros.
Si França torna a obrir els bordells, d’acord amb la voluntat del 59% dels francesos enquestats pel CSA el març de 2010, vós no tindreu més espai econòmic… Què penseu de la situació a França, on la prostitució és pràcticament tolerada, però sense “cases” oficials?
Això és política, i m’hi vull ficar. Alguns veuen això com una cosa bona, altres amb una mirada negativa. Però el meu consell és senzill: si França allibera el sector, jo muntaré alguna cosa a França.
La inversió tecnològica del local, amb llums de led en moviment programats informàticament, il.lumina milers d’ampolles (dues de Ricard) i 60 metres de barres. En una atmosfera de saloon americà, aqueix hotel estrany, amb una superfície de 2700 m2, amb seguretat màxima, ofereix feina a 20 guàrdies de seguretat, i no és estrany veure-hi dones entre els clients. M’atreveixi a parlar de religió…
Seu catòlic?
I tant!
El Nou Testament assumeix Maria Magdalena com a prostituta… L’església us serveix de marc?
Potser, sí… Però ser catòlic és una cosa, i fer l’amor és una necessitat que sempre ha existit. Ara bé, si els nostres establiments no fossin aquí, estic segur que hi hauria més prostitutes al carrer i que hi hauria més violacions… Tot això no té relació directa amb la religió, però som una muralla contra la violació.
Són les 17:05, me’n vaig. A l’aparcament veig una trentena de vehicles, la majoria amb matrícula “66” de la Catalunya del Nord, entre els quals dues berlines de marca alemanya. A 200 metres, a la rotonda, la policia amb vehicle tot terreny filtra unes arribades de cotxes, conduïts per homes que acompanyen “senyoretes”. A la calentor de les oficines de la justícia, l’any 2010 es tanca a la província de Girona amb 70 detencions, de les quals 31 propietaris i empleats de prostíbuls i 39 persones, dones i homes, sense documentació espanyola, que exercien la prostitució.
Entrevista Martí Casals
