Idioma

La província de Girona, amb 712.000 habitants, s’allunya de la crisi després de perdre un 6% de llocs de treball i un 11% de la producció industrial entre setembre 2009 i setembre 2010. No obstant això, el seu sector càrnic ha guanyat un 0,5% durant la mateixa crisi i en el primer semestre d’enguany han pujat d’un 12% les exportacions en relació amb l’any passat. Quin és el mètode que empren els del sud? Iñaki Frade, president de PIMEC « petita i mitjana empresa de Catalunya » del 2008 ençà. No ens ho explica tot, però explica molt.

La Clau: PIMEC és una mena de patronal social?

Iñaki Frade: Seria una mica això, sí. PIMEC és un agent social de l’empresariat a Catalunya, que no existeix a França en aquesta forma. Som la patronal de la petita i mitjana empresa, catalana, i treballem amb els altres agents socials, que són els sindicats Comissions Obreres i la Unió General de Treballadors, i Foment del Treball Nacional, que federa les organitzacions empresarials de Catalunya. Som un lobby legislatiu que recolza les empreses a nivell de les exportacions, de la implementació de sistemes, de medi ambient, defensa jurídica etc. Som una mena de sindicat de les PiME i representem el que passa a Girona. De fet, la força del nostre territori és que les empreses són generalment familiars, i quan s’han de jugar el patrimoni a favor de l’empresa, el juguen. Això és una gran garantia.

Des de Perpinyà no es coneix bé la vostra indústria…

Girona és una província on ja no queda cap multinacional, com Panasonic, Coca-Cola, Zodiac etc. Ens queden Nestlé i Haribo, però el sector de l’automòbil ens ha deixat. Això sí, tenim una indústria càrnica molt potent, des dels escorxadors i les sales de desfer fins a l’elaboració de productes alimentaris. Aquesta indústria és present a la província en general, amb una concentració a la zona d’Olot, podem també tenim empreses fortes a la comarca de la Selva (al sud de Girona, tocant la província de Barcelona – ndlr). També tenim el sector de la construcció, que ha permès a molts anglesos, alemanys, francesos o holandesos tenir un habitatge de grans dimensions amb un preu molt assequible. Un altre sector és el de les carrosseries, situat bàsicament a la ciutat d’Arbúcies. Fins ara aquest depenia bàsicament d’Itàlia, ja que tenia un nivell de coneixements d’anglès molt baix. Això ha millorat molt a nivell internacional, sobretot amb el mercat alemany. Penseu que la majoria dels vehicles “jardineres” que corren pels aeroports són d’aquí. En canvi, el nostre cluster de plàstics ha anat a la baixa i ho acceptem com un canvi natural ja que aquesta indústria s’ha desplaçat més cap al sud. Ara bé, les nostres empreses químiques, que solen ser familiars, funcionen força bé. Durant la crisi, aquest sector ha perdut molt poc valor afegit brut (VAB), com també no n’ha perdut gaire el sector de les càrniques. I el nostre sector de les papereres i de les fustes no està malament. En temps anteriors la indústria del metall era forta, però s’ha anat desfent a mida de l’evolució de l’automòbil.

L’any 2011, leconomia gironina creixerà d’un 1% i la sud-catalana d’un 0,7%, segons càlculs del banc CatalunyaCaixa. La crisi us ha servit de trampolí?

En certa manera sí, perquè hem donat suport a nivell de legislació laboral, de flexibilitat, i d’ajuda a la formulació d’Expedients de Regulació d’Ocupació, enfront de la davallada de les vendes de les empreses gironines. Tot i això, a nivell de la llei laboral lamentem que no hagi rebaixat el cost de la indemnització per acomiadament, ja que des de la Pimec sempre hem considerat que és una mesura anacrònica: és un dret històricament aconseguit pels treballadors quan no tenien cap cobertura d’atur. El govern (socialista, de José Luis Rodríguez Zapatero – Ndlr) no ha estat valent per fer un canvi important. Imagineu que si una empresa no té feina per deu treballadors i si baixa la feina per cinc treballadors, fer fora cinc treballadors sobrants és complicat, ja que l’estructura en necessita deu. Nosaltres demanem que es pugui tenir cinc treballadors durant quatre hores i posar-los a l’atur, pagant la seguretat social les quatre altres hores, i oferir quatre hores a altres cinc treballadors. Això evitaria coses rares com acomiadaments. Això seria psicològicament molt més bo pels treballadors i evitaria les reestructuracions, que sovint són impossibles, ja que les empreses tenen un funcionament propi. Bé, en qualsevol cas hem ajudat a superar la falta de financiació de les empreses, com a facilitadors de crèdits bancaris, que hem negociants amb els bancs per a determinades empreses. Hem innovat en aquest sentit de la solidaritat amb l’empresa, o sigui amb l’ocupació.

Els productes d’aquí es comercialitzen més a nivell internacional ara que abans la crisi?

Crec que sí, ja que hem ajudat la sortida cap a nous mercats, que estan creixent. A nivell de la internacionalització, som capdavanters en la recerca de nous mercats i en la creació de plataformes i passarel·les, entre Catalunya i la resta del món. Hem afavorit plataformes industrials per “aterrar” a Romania, però també tenim passarel·les per facilitar l’arribada d’empreses d’aquí a Algèria, Senegal, la índia, la Xina, el Brasil. Programem trobades molt més petites que els grans viatges ministerials, i més personalitzades! Actualment, potenciem l’arc mediterrani, entre el País Valencià, Catalunya i cap a França, tirant cap al centre d’Europa. Pensem que els ports de Barcelona i València són molt importants i que una bona xarxa d’estructures de comunicació cap a França és interessant per França, Catalunya, i Espanya. Els nostres ports són més eficaços i més barats que Hamburg i altres instal·lacions que imposen costos inútils ja que suposen distàncies massa importants. Tot això ho estem fent en coordinació amb les dues patronals de Perpinyà, com són la UPE 66 (Union Patronale des Pyrénées-Orientales – ndlr) i la CGPME 66 (Confédération générale du patronat des petites et moyennes entreprises des Pyrénées-Orientales – ndlr).

De fet, la UPE 66 espera impulsar amb vosaltres un “Consell patronal transfronterer”, per fomentar la mobilitat dels assalariats i reforçament el coneixement mutu… Justament, els clusters són més habituals a Girona que al Rosselló. Com els gestioneu?

Som promotors de clusters que existeixen ja i són formats per empreses, que tot i ser petites, són competitives a nivell internacional. A les comarques de Girona tenim empreses molt especialistes i autofinançades, que en temps de crisi solen tenir uns costos fixes molt baixos. Aquestes empreses encapçalen sectors com el de la maquinària, o l’alimentari. El sector càrnic en particular té empreses competitives a l’escala mundial, amb un nivell de qualitat que correspon a l’artesania, tot i ser industrial. Això atorga credibilitat i permet resistir en temps de crisi dura. A més, aquestes empreses demanen serveis auxiliars molt competitius i molt especialitzats, com és la maquinària de tractament de carns, de neteja, d’instal·lació, de fred. Tot això permet tenir un grup d’empreses, al servei d’aquest grup principal, amb un bon nivell de resistència enfront de l’adversitat econòmica. De fet, però, Girona ha pujat molt i en poc temps a nivell de la demanda industrial internacional, perquè aquí la demanda ja estava saturada.

M’acabarà dient que la Costa Brava és el millor espot turístic mundial!

És veritat! No hi ha al món cap zona que doni tants serveis. L’única cosa dolenta que té la Costa Brava és que el temps de sol dura molt poc, mentre zones més al sud, a Espanya, a Àfrica, o al Carib, tenen més períodes assolellat. Però el seu ventall de serveis és pràcticament inigualable, ja que tenim el patrimoni, els esports, el golf, el ciclisme, el mateix sol, l’art, la gastronomia, els bars, els circuïts variats. Jo he visitat molts altres punts del món, amb més sol, però el que tenim a més, comparat amb determinats països instables, és la seguretat.

La gent de Girona cobra menys que la de Perpinyà, però la vostra economia és força més rica…

De fet, Girona se’n surt més que altres parts de Catalunya i Espanya perquè tenim sectors molt competitius que entren en mercats internacionals. Però també el nivell salarial és relativament baix comparat amb França, Alemanya, Finlàndia, etc. Això és un avantatge. Penseu que un salari mitjà entre Girona i Perpinyà varia d’un 1,4, més o menys. A més a més, Girona no rep subvencions, el que ens fa ser més competitius, ja que quan no t’ajuden, t’espaviles. Nosaltres tenim productes que no resulten molt car, i amb un preu interessant. Per això tenim una productivitat laboral més alta que la mitjana espanyola, clar, però també de Barcelona. Som molt propers de la mitjana europea. I a nivell de la rendibilitat econòmica, som al 5,2%, mentre Barcelona es troba al 4,5%, segons dades del 2009.

En el proper decenni s’acostaran Perpinyà i Girona. Quin paper penseu tenir?

Pensem que podem tenir un paper estelar. Una de les causes de la millor posició de Girona és la posició fronterera, això és una constant dels territoris fronterers, que sempre exporten primer cap al territori veí. La zona de la Catalunya del nord té interès a lligar-se amb la Catalunya gironina, ja que els catalans d’aquí volem estar a Europa, volem prolongació europea, via França. La porositat del traspàs econòmic i cultural de França cap a Espanya, a través de la frontera, amb la millora de les infrastructures, serà imparable. Quan funcionin el TGV, l’autopista eixemplada i la carretera nacional II també eixamplada, quan els acords interempresarials que estem promovent entre Girona i Perpinyà estinguin funcionant, al final, l’equip de rugbí gironí serà l’USAP, que és el que guanya la lliga.

Sentiu un interès de la gent del Rosselló cap a Girona?

Tothom sap que el comerç de La Jonquera o de Roses s’aprofita plenament dels clients francesos. Són a casa, i de fet molts hi tenen la casa. Entre la gent del món empresarial de Perpinyà Girona no veig cap diferència, em trobo molta gent formada universitàriament, i molt d’ofici. Crec que podem arribar a treballar junts compartint aquest model empresarial nostre, que és el de la perennitat per damunt del creixement, ja que els increments de capital solen generar un risc d’endeutament. Aquesta és la força històrica de les nostres comarques. Tenir feina a casa, anar evolucionant, però no imaginar-se excessivament important o prepotent. Això trenca un mica els esquemes de les facultats d’econòmiques, que solen ser inspirades per les multinacionals.

Al Rosselló es troben productes de les comarques de Girona, sobretot alimentaris, fins plàstics etc. Nosaltres, però, també tenim un bon sector càrnic, que no entra al Girona. No voleu la nostra carn, ni els vins extraordinaris del Rosselló?

Els hàbits de consum són molt difícils de canviar, i costarà intercanviar productes en tots dos sentits. Crec que el producte francès és diferent de l’espanyol. Quan Mercadona, que és la cadena de grans superfícies més barata que tenim, busca un nou productor, pensa en el gust espanyol. Penseu que a MacDonald’s li va costar molt instal·lar-se a l’Espanyol, per qüestions de gust, ja que Espanya va ser autàrquica. Ara mateix, la població de Girona surt molt al món gràcies a Ryanair, però és molt nou. Per això, en aquest començament d’acostament entre el territori “Catalunya nord Catalunya sud” es venen més coses espanyoles a Perpinyà que no pas al revés. Quan el moviment es faci més natural i que els espanyols també s’instal·lin als pobles costaners de la Catalunya nord, com ho fan els francesos a la Costa Brava, si que hi haurà un canvi, ja que es farà una barreja.

A la Cerdanya d’administració francesa, totes les obres de construcció són gestionades per empreses de la Cerdanya d’administració espanyola… Al Rosselló, el sector de la construcció empra tot sovint formigons de Girona. També ens arriben congelats de Girona, tots els llibres editats a Perpinyà són impresos a Girona etc. Els vostre salaris baixos i la vostra fiscalitat que ens sembla irrisò formen una amenaça al nostre empresariat?

… Sí, és pura qüestió de salaris. Però Girona és ara un foc de progrés molt important, ja que té un índex de vida més semblant a Holanda que no pas a Espanya. De l’altre costat, la França del sud és més pobre, tot i tenir salaris més alts, però no teniu tanta activitat com nosaltres.

La Representació de l’Àrea urbana de Perpinyà a Girona s’inaugura el 8 d’octubre, per lligar contactes i “espionar-vos”… Com ho veieu?

Serà fantàstic per Perpinyà i per Girona. Per Perpinyà, el tema de les relacions amb aquí és mes fluïd que no pas amb Barcelona, que té un estrany complexe de capitalitat, mentre Girona és més expansiva, ja que ha trobat solucions anticrisi anant a l’estranger. A mi m’agradaria que en deu anys tinguéssim una fluïdesa de moviment i que vostè pogués trobar carn i vi del Rosselló aquí a Girona, per trencar amb el moviment unilateral actual. Les persones i els productes han de circular millor, per poder explorar nínxols de mercat i diferenciacions que fins ara no hem vist. Bé, de fet els francesos tenen molt costum a mirar cap al nord, com els passa als italians. Però ara els toca mirar cap al sud. Nosaltres ja hem fet el pas de mirar cap al nord, cap a vosaltres.

Entrevista Esteve Valls

Comparteix

Icona de pantalla completa