La Clau
La manca de confiança del Rosselló desapareixerà

La Clau: El públic en general us coneix prou bé, ja que caveu trinxeres a moltes zones per fer-hi passar gas, electricitat i fibra òptica. En dues paraules i quatre xifres, qui seu?

Jean-Baptiste Navarro: Sem una PME familiar de 200 empleats, enginyers, obrers i executius, fundada el 1974 pel meu pare, Jean-Pierre Navarro. Elle és President Director General, mentre preparem la continuació amb una de les meues germanes, que gestiona els serveis financers, la meua dona, que administra el departament de la clientela, i una altra germana meua, que administra els recursos humans. Fem pinya per continuar el que el meu pare ha construït, sense malmetre res. Actuament assolim una facturació de 22 milions d’euros i tenim agències a Montpellier i Trèbes, prop de Carcassona. Personalment, ems vaig incorporar a l’Escola Superior d’Enginyers dels Treballs de la Construcció de Metz, i vaig treballar quatre anys a Luxemburg en tant que enginyer de ponts, abans de regressar aquí.

El Rosselló pateix una sobrecrisi des de 2007, però tot rutlla per a vosaltres…

Venem molta mà d’obra, coneixement, i competitivitat dels nostres assalariats. La nostra organització d’empresa permet satisfer el nostre client principal, France Télécom, que vol satisfer els seus propis clients. Els nostres equips asseguren 500 operacions per dia, i a través de la qualitat del nostre treball els clients es queden amb France Telecom i no sol·liciten el seu competidor, Free. Amb els nostres 36 anys d’experiència, si es presentés una competència vinguda de Clermont-Ferrand, d’Espanya, o de qualsevol lloc, proposant a France Télécom un 5% més barata que la nostra, resultaria ser un perill, ja que existiria un risc d’esboldregament i la qualitat podria quedar reduïda. Però també tenim un costat social, i actuem a nivell de la formació, perquè els nostres empleats se sentin ben aquí i no siguin temptats de deixar-nos.

Aquest costat social és important per a vosaltres?

I tant! Moltes famílies que compten amb nosaltres, algunes des de fa 35 anys, i quan perdem un mercat, no acomiadem pas 20 persones, ni ens passa pel cap aquesta idea. Ho fem tot per trobar altra cosa, per mantenir l’ocupació. Preservem tant l’equilibri de les famílies com el coneixement que és el nostre. Les famílies han de menjar, mercats per conquerir i altres per preservar.

Treballeu per a Vinci, l’Ajuntament de Perpinyà, Lyonnaise Câble… però sobretot per a Orange-France Télécom, ja ho heu dit…

Sí, des que vam començar la nostra activitat és la subcontractació de France Télécom. Vam fet les primeres xarxes de fibra òptica a París i en el recorregut del TGV Atlàntic fa 25 anys, més tard hem cablejat tota la ciutat de Besançon, que llançava el seu sistema de vídeo-vigilància. I ara emprenem les noves xarxes de fibra, per subministrar la Internet de 2 megues a 175 municipis rurals de la Catalunya del nord, a Arboçols, a Oleta, etc, així com al departament de l’Auda. Es tracta d’un mercat colossal, amb 100 km de trinxeres per cavar i emplenar. També vam crear la marca Sotravenir el 2004, per entrar en el desenvolupament sostenible, a través del fotovoltaic, el solar tèrmic, l’eòlic, i la renovació energètica en la construcció, amb l’aïllament etc. Treballem en l’obra més important del món, cablejant les teulades fotovoltaiques del Mercat Internacional Sant Carles de Perpinyà.

Quines són les dificultats del territori ?

Amb enfocament, professional, tot és possible. Si m’orienti cap a un mercat a la regió Roine-Alps amb un discurs sòlid, en un mercat que domini, tranquil·litzaré el client. Crec que la manca de confiança del Rosselló desapareixerà. Recentment, un grup luxemburguès va voler invertir en el fotovoltaic aquí, amb un projecte a 10 milions d’euros. Va entrar naturalment en contacte amb nosaltres.

Per ara, patiu més Europa que no us l’aprofiteu?

Sí, ja que existeix ara una gran competència portuguesa, amb dúmping social. A casa nostra, un obrer que obre una trinxera costa 25 a 30 euros per hora, mentre que un portuguès cobra 7 a 8 euros. Ens agrada la competició, però no ens interessa jugar a futbol a 11 contra 5. Fins ara, hem pogut observar com la indústria tèxtil s’ha traslladat a altres continents, però d’ara endavant podem estar preocupats ja que els serveis també competeixen. Aviat, un periodista, un forner, un mecànic, seran reemplaçats? Sóc del tot partidari de la construcció europea, però, per ara, cal anar amb compte amb Europa.

Aqueixos dos sentiments barrejats envers Europa són prou corrents…

El consumidor pot canviar la realitat, però tots tenim la tendència cap a la compra més bé de preu. Mireu l’exemple d’EDF: enguany, el preu de l’electricitat ha augmentat en un 6%. Paguem doncs més car, però el president Sarkozy ha impulsat un pla de reactivació, per ajudar les empreses, entre les quals hi ha les que tenen servei de subcontractació per a la xarxa elèctrica d’ERDF. Si ne n’aprofiten empreses estrangeres, on és el pla de reactivació, per lluitar contra la crisi?

A Perpinyà, les indústries de la xocolata Cémoi, dels papers de cigarret Repúblic Tecnologies, del gegant Cine Movida, de les antigues Patotes Bella, són totes indústries vingudes de la Catalunya del Sud, en realitat. Us fa por el Sud ?

Sóc partidari de l’economia global, que aconseguirem a mitjà fins i llarg termini. Però encara és, per motiu d’equitat entre els països. A Europa, hem bastit la casa per la teulada. He fet diverses enquestes per arribar a entrar a Girona i a Figueres, però és molt difícil a nivell de preus. Amb les restriccions de costos que tinc a França, és impossible, o sinó caldria treballar amb personal d’allà, o assolir projectes molt complexos, però el Sud no ens espera per això. No tinc por que el Sud ens vingui a inundar el mercat, però cal defensar-se, ja que nosaltres mateixos, nosaltres tots, comprem pantalles fabricades a la Xina, on fem venir obrers de la Cerdanya espanyola per arreglar el nostre xalet als Angles, quan en tenim un. No vull que torni el proteccionisme, perquè no m’agrada, però bé que hem de fer menjar tothom.

Determinades empreses del Rosselló penetren els mercats del Sud: els vidres Badie, la Cerveseria Milles, o els camions Vaills, presents en les obres d’ampliació de l’autopista AP7…

Eixamplar la nostra zona de feina ens podria permetre escollir només el que és bo, i estic a favor d’això. Crec que les empreses que assoleixen èxit a la Catalunya del sud es recolzen en part en la llengua, és segur, i el tecnicisme. Mireu, ens acabem de consultar per a un projecte fotovoltaic a Andorra, i em sembla que el farem. Ens interessem també pel Marroc, també el l’àmbit fotovoltaic, amb unes PME de mida semblant a la nostra, per compartir coneixement. No és fàcil, però hi treballem, amb una fórmula de «guanyador-guanyador».

Personalment, feu sacrificis per treballar aquí? Europa no és un nou mitjà per quedar-se?

Els polítics de dreta i d’esquerra actuen, de vegades de manera maldestra, però tothom intenta donar les oportunitats al territori. N’hi ha de boniques, amb d’ara endavant el Pol Nàutic de Canet, i les energies renovables, amb el pol de competitivitat DERBI, així com l’economia digital. Pel que ens afecta, aquest darrer sector representa un mercat enorme, ja que ens caldrà cablejar tot el territori amb fibres òptiques. Però pensi que cal que els joves se’n vagin per assolir experiència, a França, o fora, millor, per regressar amb un esperit més més obert. El resultat és viure aquí, naturalment sense fronteres.

La Comunitat de Municipis de Perpinyà propugna una «economia del coneixement», decisiva el 2020. Hi creieu?

Aquesta idea no és del tot idiota i mereix ser estudiada. Avui, fer low cost, a França, és impossible, amb les càrregues socials. Per subsistir, o resistir, hem d’aportar un coneixement addicional, més “savoir-faire”, i més qualitat. Ara ja es veu low cost «Made in China», amb aparells defectuosos etc, i els consumidors saben l’interès de la inversió sostenible, a través d’una conscientització que permet mantenir l’ocupació, mentre les empreses poden progressar. Des de Perpinyà, pretenem proposar alguna cosa intel·ligent, i no muntar unes «jugades». En l’àmbit de les energies renovables ja es veu qualsevol cosa, feta de qualsevol manera, aquí al Rosselló. Ja hem negat un projecte a 300.000 euros a un client, que uns competidors van enganyar fent-li creure que el projecte era bo. Vam aturar el tracte, perquè ens hi hauríem jugat la credibilitat, i de retruc també la credibilitat del territori.

En els països que funcionen, l’economia precedeix la política. A la Catalunya del Nord fa l’efecte que passa el contrari…

Els polítics solen ser lluny de la realitat empresarial i de totes les estratègies que hem d’impulsar. Haurien de participar primer a una reflexió amb les empreses, i actuar després. Ara bé, penseu que amb l’escassedat de les nostres indústries ens queda molt camí per recórrer. En els últims anys, hem deixat passar dos grans projectes de fàbriques fotovoltaiques. Però els industrials que pretenien suposadament implantar-se aquí no han dit tot als polítiques. Per exemple, l’americà First Solar, que s’ha acabat instal·lant a Bordeus, hi ha estat més ben afalagat, tot i que la nostra pertinència era igual. Però hem guanyat a Canet el constructor nàutic alemany Hans, que hauria pogut optar per la Costa Blava. En el Futur ens ajudarà el TGV, però pensi que per als polítics la tasca no és gens fàcil.

Entrevista Esteve Valls

Comparteix

Icona de pantalla completa