Quan s’arriba a La Jonquera venint del nord fa l’efecte d’entrar a Mèxic…
Sí sí, ja ho entenc, però la nostra explosió comercial, que va arribar entre el 1995 i el 1996, s’ha fet gràcies i per culpa de la gent del nord! El 1993 desapareix la frontera, però de fet no desapareix, ja que continua havent-hi diferències de preus i la gent del nord continua venint aquí per menjar en els restaurants, comprar tabac, comprar alcohol… Crec que vam tenir una certa sort de la situació geogràfica, de la diferència de preu dels productes entre la Catalunya sud, la Catalunya nord i França, ja que ens ve gent de tot el sud de França. Aquesta diferència de preus va fer que es desenvolupés l’activitat comercial i de serveis. Els empresaris locals, el capital local, va creure en aquest canvi que proposava l’Ajuntament, posant a disposició terrenys municipals, pràcticament a preu de rústica, gairebé regalant-los. Això fa que ara tenim 400 comerços, 46 restaurants, 16 gasolineres 16 supermercats de més de 1000 metres quadrats, i tres polígons comercials: el mas Morató, el polígon de Vilella i el polígon de Les Oliveres, que tindrà aviat un centre outlet. Però penseu que fa 30 anys hi havia camps i horts, amb vaques, al lloc d’aquests espais on la gent va a comprar. Al marge d’això, som un poble amb una societat activa, moltes entitats locals, un mercat cada dissabte i vuit ermites… Som la capital de l’Albera, amb la part més important del Parc Natural del massís, però això no ho sap pas tothom.
No està tot una mica fora de control?
Una mica sí. Tenim algun habitant que no vol La Jonquera que tenim ara. El que passa és el que ens ha tocat viure, per tenir la situació geogràfica que tenim. Tenim dues entrades a l’autopista, que és un cas a part, i va bé per l’economia. Jo, la veritat, m’agradaria tenir un altre poble, però és el que tenim. No podem posar pals a les rodes de l’activitat econòmica. Pensa que les gasolineres són damunt de terrenys que pertanyen a empresaris del poble. El capital és molt majoritàriament del país.
En certa manera, reivindiqueu la frontera?
No! Cada any tenim la revisió de les mugues de la frontera, ja que ens hi obligen França i Espanya, però la fem com un acte d’amistat amb els Ajuntaments veïns de Sureda, el Portús, Morellàs i Sant Joan de l’Albera, però no com a una reivindicació de la frontera. Jo crec que la frontera no existeix o que no hauria d’existir. Però l’economia és molt diferent de la politica i del cor.
Els darrers mesos, Perpinyà, La Jonquera i Girona, es diputen per tenir Ikea…
El tema d’Ikea no ho sabem. Nosaltres tenim terrenys privats a disposició, poden venir. Els hi agrada el lloc, la situació, perquè estem molt a prop de França i de l’autopista, estem en un punt central amb més d’un milió i mig de clients potencials a l’entorn, des de Girona fins a Besiers… i sobretot La Jonquera té el segell de municipi turístic i òbviament fronterer, doncs obre tots els diumenges i festius, cosa que no tenen Perpinyà ni Girona. És un avantatge molt gros, que representa un 20% més d’activitat econòmica per a Ikea, ja que la gent es mou més els diumenges. És un argument molt gros. Per això, amb tot aquest paquet comercial, tenim futur.
L’aeroport de Girona ha afluixat el de Perpinyà, La Jonquera xucla clientela del Rosselló… Seu els nostres enemics econòmics?
Segurament, sense voler-ho, però. El 1993 es va veure de seguida que calia iniciar un canvi d’activitat econòmica, i els empresaris del poble van seguir l’Ajuntament. Però tot ha vingut de mica en mica, i no s’ha acabat. Penseu que el 1993, amb l’obertura de la frontera, vam perdre 300 habitants, ja que l’1 de gener 1993 unes 800 persones que treballaven aquí es van trobar a l’atur, arran de la crisi de les 80 empreses de duanes. Jo mateix era gerent d’un de despatx de duanes i em vaig trobar sense feina. El nostre Ajuntament, molt més que la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol, va treballar per la reconversió comercial, després d’intentar una reconversió industrial, que no va funcionar, per manca de tradició a l’Empordà. Si recordeu, durant uns mesos els camions passaven per l’autopista sense aturar-se, però després es va aconseguir fer-los aturar de nou, iniciant tot aquest canvi econòmic. Ara mateix som competidors amb el Rosselló, ja que compartim un mateix espai econòmic, i en el futur la nostra economia seria més pròspera. Tenim molta gent del nord que ve a muntar empreses aquí, ja que veu que som un país que té un futur.
No us fa por que el Rosselló tingui recels cap a vosaltres?
Jo crec que el Consell General dels Pirineus Orientals, l’Ajuntament de Perpinyà i tots els de la vora nostra veuen una oportunitat de col·laboració de tots tipus amb nosaltres. Bé, passa exactament igual a Bèlgica, on hi ha pobles semblants a La Jonquera, on gent del nord de França va a comprar. Fa uns anys, era impossible que joves de Perpinyà o del Voló vinguessis a treballar a La Jonquera o al Portús, i ara la majoria dels dependents de les botigues són ciutadans francesos. Ho considerem com una normalitat total, tot i que podriem queixar-nos, ja que tenim molt atur, més que a França…
S’està imaginant posar en cadena els municipis de Perpinyà a Girona. Quin paper hi tindreu?
Serem un espai central, com Figueres, entre Perpinyà i Girona. El què passa és que no tenim estació de tren, al contrari de Perpinyà, Figueres i Girona. Però tindrem un possible tercer accés a l’autopista, a conseqüència del desdoblement de la nacional II. Això potenciarà encara més la nostra economia, perquè sabem que hi pot haver amenaces quan s’harmonitzi la Unió Europea, quan els preus, els impostos i la IVA seran iguals, però això serà molt llarg, potser el 2025 o el 2030. Llavors tindrem muntada una activitat econonòmica que no existirà, al Portús o al Voló. Tindrem tradició. Mira, aquí a La Jonquera estem muntant un outlet de més de 100 botigues de roba, de complements de la llar i tota una sèrie d’equipaments. Com que això a la Catalunya nord no hi és, encara que els preus siguin els mateixos, la gent continuarà baixant aquí.
Vist des de La Jonquera, quin problema té el Rosselló?
Bé, a banda que considero que també és el meu país, amb el qual tinc lligams personals i polítics molt potents, i sóc solidari amb ells, crec que el problema que té el Rosselló és que és al sud de França, i que és molt lluny de París. Doncs l’Estat no inverteix prou en infrastructures, exactament com passa aquí amb Madrid.
