Concebre pàgines web de prestigi, aplicacions per a iPhone i solucions per a Rolls Royce Motor Car France, és possible al Rosselló. Això ho demostra l’empresa Square Partners, creada per un ex estudiant de la Universitat de Perpinyà, Stéphane Sésé, que s’hi veu lluny, tot quedant-se al país. El seu negoci, que genera 600.000 euros cada any, compta amb dues botigues en línia, “Châteaux Roussillon” i “Affiches de France”. Com s’ho fa perquè tot li rutlli?
Vas néixer el 1967 i formes part dels àmbits de l’avantguarda d’Internet…
Sí, però en primer lloc, he viatjat molt, per tenir idees. Després d’un mestratge d’Economia i Gestió a la Universitat de Perpinyà, em vaig moure fins a Berlín, on vaig veure caure el mur el 1989. Després me’n vaig anar a treballar Grècia, Itàlia, Israel, fent feines diverses, i això va ser molt formador. Poc després vaig tenir una oferta de pràctiques a les Comunitats Europees de Brussel·les i a l’ONU, a Nova York. Aquest viatge em va fer obrir els ulls. Posteriorment vaig aprovar un Màster de Comerç Exterior, vaig fer d’observador durant un temps al Banc de França, a París, i al Ministeri d’Afers Exteriors, com a Junior Professional Officer. Després em va contractar un important ‘importador de fruita i hortalissa del Mercat Internacional de Sant Carles de Perpinyà, el 1992.
L’abril de 1995 vas crear la primera empresa del sector d’Internet de Perpinyà. Va ser una intuïció?
Vaig descobrir Internet explorant les possibilitats del Minitel a la Universitat de Perpinyà, amb un company d’estudis, el 1989. Però la primera pàgina que vaig crear va ser dedicada a la Catedral de Narbona, el desembre de 1994. De fet, tot plegat es va iniciar a través d’un cartell, “Le Roussillon, c’est fantastique”, que vaig dissenyar el 1995, amb logos i objectes d’una trentena d’empreses nord-catalan, com ara la Confiserie du Tech, els taps Travet, les Aigües del Voló, l’USAP etc. Llavors vaig aprofitar aquesta oportunitat per proposar la creació de pàgines web a les empreses. Molts empresaris em van dir “No entenc res a allò d’Internet, però fes el que calgui, endavant”. D’aquesta manera, el 1995, moltes empreses d’aquí ja tenien pàgina web, el que no era del tot corrent. Vam ser precursors, en particular mitjançant la posada en marxa del primer portal Internet francès, Little-france.com, una “web de webs”. A nivell jurídic, vaig començar creant una empresa individual, “Premium Conseil et Développement”, que vaig transformar el 1998 en la Societat Anònima Square Partners.
Avui dia, 250 empreses de referència tenen pàgina web feta per la teua empresa. Com es porta el mercat?
Actualment, centenars de persones o empreses conceben pàgines a la Catalunya del Nord, amb preus molt diversos, de vegades de qualsevol manera. Estic a favor d’aquest competència, perquè recuperem bona part dels clients decebuts, que volen un servei de veritat, i que informem. Aquí, tenim cinc àmbits laborals diferents, distribuïts entre una desena d’empleats. Cal controlar les xarxes socials, conèixer les evolucions de les aplicacions per a iPhone i iPad, fer el seguiment de la clientela, els gràfics i SEO, a coneix els llocs a la web. A nivell de mercat ens queda marge perquè el 80% de les pàgines ja existents, a nivell general, s’han de tornar a fer.
Continues sent el millor i el més car?
Potser… No sóc qualificat per dir-ho! En qualsevol sem l’operador històric líder de la Catalunya del Nord. A nivell francès, sem una agència gran entre les més petites, però sempre he volgut mantenir aquesta escala, en lloc de tenir 70 empleats, per quedar-me en l’àmbit propi d’Internet i evitar la dispersió.
El segle XX va ser el segle de la fugida dels cervells. Per què i com quedar-se a Perpinyà?
Personalment m’he quedat gràcies a Internet. M’hauria pogut traslladar a la Sillicon Valley, on hauria pogut desenvolupar més l’activitat, com que m’hauria trobat en una moguda diferent, però sempre he calmat les ganes de marxar. Això és òbviament una manera per quedar-me amb la família, a prop de les arrels, però no m’he equivocat. Molts negocis de l’àmbit d’Internet s’han traslladat. Com fer-ho per restar aquí? Sovint, tornar és complicadíssim pels qui han marxat, o bé tornen quan s’han fet vells, després de fer vida fora. Marxar és un error! (riu). A la meua empresa no existeix turn-over, ja que la confiança és màxima entre les persones. Tot plegat està vinculat al management, que no és vertical, sinó horitzontal. Jo doni responsabilitats a tothom, i tinc un gran respecte per als meus col·laboradors, és clar. Vull que s’ho passin bé, és molt important. Amb això assolim muntar projectes novadors, empenyent els límits de la imatge i la tecnologia, amb talents d’aquí.
Ets un cas especial en un territori especial…
Sí, perquè tenim una regió amb dificultats, i els mercats de proximitat tendeixen a estancar-se. Per això, des de fa 2 o 3 anys vaig a cercar mercats a altres zones, creant per exemple pàgina pel Mémorial Charles de Gaulle. Trobar clients fora és perfectament possible, també per a les agències de comunicació que tenim a Perpinyà al Rosselló. Té, mira, aprofitaré La Clau per dir-ho: “Anem tots a trobar clients fora, a França i a l’estranger”.
Aquesta falta d’obertura que insinues no existia al gran temps dels aperitius Byrrh per exemple… Ens hem convertit en “locals”?
Per desgràcia sí, però hi ha esperança. El principal repte és fer entrar recursos aquí, al màxim que podem. Montpeller i Tolosa, formen part d’una primera àrea per explorar, abans d’apuntar la resta. Avui en dia, hem de tornar a usar les relacions humanes i no passar-se tot el temps a Internet. Per això el 2009 vaig obrir la pàgina “Châteaux-Roussillon”, per vendre vi. Estic intentant crear una xarxa de 100 comercials de vi a tot l’Estat francès. L’objectiu és fer entrar divises al Rosselló. Últimament, quan veig que empreses gironines em sol·liciten serveis, estic feliç. Això és diner de fora que entra aquí. L’important és això.
Quines són les últimes barreres entre Perpinyà i Girona?
Doncs m’hauria d’afanyar per obrir oficines a Girona! Recentment, el líder dels taps de suro Mundial Natural Cork, de Sant Feliu de Guíxols (comarques de Girona – ndlr), m’ha vingut a cercar per dissenyar les seues pàgines web i concebre les seues aplicacions d’Internet. És molt revelador, perquè aquesta empresa acaba d’obrir una unitat de producció de taps a Reims, al país del Champagne, i ha vingut cap a nosaltres perquè aquí tenim allò de la “french touch” catalana. A més, malgrat tota la informació que circula en relació amb la crisi, el PIB de la Catalunya del Sud suposa el 27% del PIB espanyol, a 25 km d’aquí! De fet, me senti més en confiança amb Girona que no amb Montpeller o Tolosa, on el mercat d’Internet ha quedat aixafat. Nosaltres, aquí, tenim un doble segell català i francès, que ens ha de beneficiar, perquè França continua representant alguna cosa des de l’angle de vista espanyol. Amb el Sud tenim una mena de germandat, que hem d’explotar plenament. Aquesta relació ha patit un gran problema durant anys, fins la mort de Franco, el 1975: hem quedat atrapats ja que teníem el Sud tancat i barrat, i a l’Est ens bloqueja la mar. Només ens ha quedat la solució de treballar amb Montpeller i Tolosa, però no ha funcionat mai. En canvi, els de Montpeller i Tolosa gaudeixen d’un espai més obert. Per això em vull obrir cap al Sud, per tenir un enfocament coherent, òbviament amb el TGV.
Per penetrar els mercats del Sud, força gent del Rosselló es pensa que cal jugar una carta catalana al 100%, però el Sud és relativament global. Quin és el teu mètode?
Jo no he jugat mai aquesta carta. Només m’interessa la competència, perquè lo altre al Sud no els importa. Personalment, jo no parli pas català, sinó castellà. Ells ho accepten, ja que cerquen tecnicisme, i és tot. A més a més, són gent dura a nivell del negocis, són molt bons, i no es deixen fer. El que jo trobi allà és gent que emprèn, amb els quals ens entenem de seguida. És molt agradable tenir davant teu gent capaç de prendre riscs, de somiar, de creure. Quan dues persones persones tenen els mateixos desitjos i ambicions, cal dos segons per comprendre’s, l’idioma no importa. És més agradable això que no pas trobar-se amb persones que viuen en el passat, o a través d’una renda de capital.
El teu perfil és comú a Figueres, Girona i Barcelona, però continua sent poc freqüent al Rosselló. Políticament, a la Catalunya del Sud, fins el Partit Socialista és liberal. El problema rau en aquesta diferència?
A França, el liberalisme és té connotacions exclusivament de dreta, i això em molesta. La meua empresa demostra que no es pot ser liberal sense ser social. Els meus empleats s’espleteixen al màxim, no estan tancats en càrrecs immòbils. Si m’arriben a l’empresa cada matí per avorrir-se, res no funcionarà. Com que s’ho passen bé, la cosa funciona, i jo els he de donar tots els mitjans per tal que trobin gust a la feina. Segons jo, els catalans del sud són americans, són gent que ha lluitat. En el fons, jo també sóc un americà. Els meus pares es van conèixer a Perpinyà, la ciutat a la qual ho dec tot. Perpinyà m’ha fet. Tot i que els catalans, també els d’aquí, van governar part del comerç mediterrani, nosaltres aquí hem anat perdent aquest tarannà, i de vegades em molesta reunir-me amb líders empresarials que volen continuar sent petit, que no s’atreveixen a fer coses noves. El meu plaer és conèixer gent que crea, que de cops es tranca la cara, per millor recuperar-se després.
Entrevista Vincent Dumas
