Per accelerar la seua sortida de la crisi, però també tranquil·litzar els mercats i els seus socis europeus, Espanya empra mètodes que reben l’aprovació de la majoria dels seus dirigents. En aquest sentit no és cap casualitat si un ampli pacte social saludat alhora pel govern, els sindicats i els organismes patronals, es va concloure l’1 de febrer. Aqueix acord es va concloure de fet dos dies abans de la visita a Madrid de la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb motiu d’una trobada molt majoritàriament dedicada a la situació econòmica d’Espanya. El pacte, que el Ministre espanyol del Treball i de la Immigració, Valeriano Gómez, considera com el més important d’ençà de 1977, es refereix a nombrosos àmbits. Sembla que el govern Zapatero vulgui enviar un senyal fort als sindicats, que el 2010 van demostrar una oposició poc marcada a la pròrroga de l’edat de l’edat de la jubilació de 65 a 67 anys.
Aqueix acord insisteix particularment en l’atur dels joves, ja que 43% dels joves diplomats de les universitats espanyoles no aconsegueixen trobar feina. En l’arsenal de mesures proposat destaquen l’augment dels dispositiu d’aprenentatge professional i una orientació del sistema educatiu cap als sectors portadors de llocs de feina, que incitaria el professorat a inclinar-ne cap a més una mena de realisme. No obstant així, indubtablement cap sobretot l’atenció la mesura sobre les cotitzacions socials, contemplada en el plec de canvis anunciats. En efecte, les empreses que contractin a temps parcial un jove aturat seran exonerades de càrregues socials durant el primer any de contracte. També es preveu una exoneració total per a les empreses de menys de 250 assalariats i del 75% per a les que en tenen més. Aquest projecte, que pot prospera amb molta probabilitat, hauria de permetre crear 100.000 llocs de treball.
