L’endemà de la publicació de xifres que polvoritzen tots els rècords de freqüentació turística estrangera al erritori espanyol, els responsables econòmics de la Costa Brava reblen el clau, intentant seduir nous països. Concretament, el 21 de gener, el ministeri espanyol d’Indústria, Energia i Turisme, ha revelat pel conjunt de l’any 2013 la presència de 60,66 milions de turistes, com a fruit d’un increment del 5,6%. La crisi ha acabat deixant aquest sector econòmic, l’anterior rècord del qual, 2007, en vigílies de les dificultats, suposava 58,6 milions d’arribades. Espanya recupera per tant la tercera posició mundial i continua estant avançada per Xina i França, mentre que la Catalunya del Sud representa la principal destinació ibèrica per la qual opten els estrangers, al nombre de 15,58 milions, o sigui un quart del total. En aquest context, per reafirmar les adquisicions i desenvolupar en altres zones, la Generalitat de Catalunya va inaugurar a primers d’aquest mes de gener una agència de turisme permanent a Sao Paulo, per tal de seduir països com Brasil, Colòmbia, Perú, Argentina i Xile. En un panorama eufòric, que la ciutat Madrid no comparteix perquè l’afecta un retrocés del 5%, la Costa Brava està esmolant noves armes, insistint en els nous jaciments internationals, presents o emergents, tot intentant conèixer amb precisió els fenòmens de globalització dels desplaçaments de lleures.
Lluny de les platges, dreceres forestals per als asiàtics
La Xina constitueix el blanc primera del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, que seria l’equivalent liberal d’un Comitè Departamental del Turisme francès, amb estratègies dissenyades segons les previsions socioeconòmiques mundials. Entre aquestes, l’Imperi del Mig, amb un creixement del 7,5% el 2014 i del 7,3% el 2015 segons el Fons Monetari Internacional (FMI), serà un gran país emissor de turistes benestants a partir de 2016. Per tenir punteria pertinent, el Patronat va encarregar a la Universitat de Girona, al passat mes de desembre, un estudi detallat sobre les oportunitats de creixement, al seu territori, del mercat xinès. Aquest exercici d’adaptació als desitjos de l’altre, en una recerca d’alternatives al sol i a la platja, implicarà entre altres uns paquets turístics sorprenents, com les “senderes forestals terapèutiques”, apreciades pels asiàtics, que es programarà al rerepaís de la Costa Brava, estirada de Portbou a Blanes. Entre altres, aquesta nova fórmula s’erigirà com a alternativa al sol i a la platja, ara ja associades al turisme low-cost vulgar, mentre que la progressió envejable de les escales de creuers als ports de Palamós i Roses garanteix repercussions financeres en conseqüència. Però aquesta franja costanera amb anomenada al món sencer des dels anys 1970 coneix també una freqüentació russa en alça constant, combinada amb situacions noves, com l’existència de 6 hotels de capital rus a Lloret de Mar. L’agència de promoció turística, còmoda en el seus remplantejaments permanents, anuncia l’ambició d’explotar els nous mannàs mundials, tot reforçant les seves accions de promoció al Sud de l’estat francès, efectuant accions comunicatives amb target precís, de Perpinyà a Marsella i Tolosa de Llenguadoc, a les ciutats connectades amb Girona a través del TGV i l’AVE llançats el 15 de desembre de 2013. Incrementa així el seu pressupost d’aquest 2014 fins a 4,8 milions d’euros, corresponent a una evolució de 2,4%, afirmant un esperit conqueridor i renovat, tot preservant els seus mercats habituals constituïts per Israel, els països de l’Est, Alemanya i el Regne Unit.
