Idioma

El registre més recent de l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (Insee) en relació amb la salut financera de la població de la Catalunya del Nord presenta una fotografia social preocupant. Segons destaca un estudi sobre les xifres de 2008, les més fresques actualment a l’abast, la taxa de pobresa assolia aquell any un 19,1%, mentre que la mitjana francesa, tot i ser menys preocupant, té un volum de 13% de la població total. Aqueix indicador, que es pot comparar amb una taxa d’atur que supera aquesta temporada el 13% dels actius, o sigui 32.747 persones comptabilitzades pels serveis de Pôle emploi, afecta famílies amb ingressos excessivament baixos. El 2008, el criteri de pobresa se situava per sota de 950 euros mensuals per a una persona soltera, 1235 euros per a una mare o un pare solter, amb custòdia d’un fill menor de 14 anys, i 1425 euros per a una parella sense fills. Pitjor encara, el 10% dels nord-catalans, que vivien sota del llindar de pobresa, s’havien de considerar molt pobres, és a dir que s’havien de satisfer amb amb uns ingressos iguals o inferiors a 775 euros cada mes, incloent subsidis.

Aquest treball, publicat aquest mes d’abril i realitzat sobre la base de xifres proporcionades per la Direcció General de Finances Públiques, contempla una realitat amb origen poc tranquil·litzador. Fora de qualsevol document oficial, produïts o transmès per les autoritats, només són disponibles unes anàlisis espontànies, freqüents en els passadissos institucionals, a Perpinyà. La més estesa és la constatació d’una activitat econòmica, amb dificultats, però parcialment encausada en el panorama general. A més a més d’aquest handicap, l’atracció pel sud de França, que continua sent considerat al Nord com una senzilla àrea de lleures, tendeix a recomposar la demografia del territori, en una tendència cap a l’immobilisme professional. Les dades esmentades, però, reflecteixen una època ja tancada, anterior a la crisi, que no ha afectat tan la Catalunya del Nord com les regions actives, per manca d’economia productiva vinculada als fluxos més importants.

Comparteix

Icona de pantalla completa