L’auguri d’eleccions legislatives que poden donar al Parlament català un 70% de diputats sobiranistes el 25 de novembre escalfa els esperits, des de Barcelona fins a Madrid. El 8 d’octubre, el ministre espanyol de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ha desenvolupat una argumentació literalment apocalíptica per descriure les conseqüències d’una Catalunya independent. Convidat pel Cercle de l’Economia de Barcelona, el ministre no ha fet mil voltes per destacar que la sobirania del territori “expulsaria Espanya de la zona euro”. Aquesta intervenció solemne, on traspuava el temor de l’Estat espanyol de cara a allò que una progressiva majoria catalana percep com una esperança, ha comportat una profunditat inèdita. Considerant que “Espanya no es pot comprendre ella mateixa sense Catalunya”, Sr. Gallardón ha fet una confessió rara, segons la qual una presa d’independència catalana confinaria Espanya a un període de dificultats econòmiques “insolubles” durant diverses generacions. Tot considerant que “Espanya no és un problema, ni la independència és la solució”, el canceller ibèric ha subministrat una nova prova de la febre que viu el Palau de la Moncloa, seu del govern de Mariano Rajoy a Madrid. De cara a la incògnita del futur i d’un probable referèndum al voltant de la creació d’un Estat català, el ministre fins i tot ha comès una pífia estratègica, declarant “Catalunya té raó quan diu que necessita estructures d’Estat per defensar els seus ciutadans”.
Boicot de la Diada nacional espanyola del 12 d’octubre
Al marge de les afirmacions ministerials, l’allunyament de la Catalunya governamental en relació amb els signes distintius espanyols dóna senyals nous. El 9 d’octubre, en el que s’assembla a una presa d’independència en els fets, el president català, Artur Mas, ha comunicat la seua absència en la desfilada militar tradicionalment organitzada en ocasió de la Diada nacional espanyola, el 12 d’octubre. Poc abans, l’Ajuntament de Girona ha autoritzat els seus funcionaris a treballar en aquesta data, si bé forma part dels dies de festa en el calendari oficial. Seguint aquest mateix principi, la poderosa cadena de supermercats catalana Bonpreu obrirà la majoria de les seues botigues el mateix dia. L’actitud adoptada en aqueixos tres casos és la de la defensa de l’11 de setembre, Diada nacional de Catalunya segons el calendari oficial de la Catalunya del Sud.
