La festa de Sant Jordi, iniciada el 1926 en plena dictadura espanyola de Primo de Rivera, era aleshores un acte d’afirmació cultural forta, en un període d’eradicació dels símbols de la catalanitat. Lluny d’aqueix ici heroic, l’edició d’aquest 2011, que s’ha celebrat aquest dissabte, ha generat unes inquietuds entre els floristes i llibreters sud-catalans. Aqueixos temors han estat legitimats per un calendari que ha situat la festa, per sisena vegada en 85 anys, en plena Setmana Santa, amb una meteorologia capritxosa i una cura d’austeritat vinculada a la crisi. Els professionals esperaven parit un lleuger descens de les vendes de llibres, però això no ha passat, i les festivitats proposades a totes les ciutats, fins de cops els poblets més petions, han permès a un públic potencial de 7,5 milions de catalans, poder comprar en conjunt 1,7 milions de llibres.
Aquesta edició, que ha estat ocasió per posar al mercat cap best seller destacat, ha donat l’oportunitat de fer-se conèixer a autors de llengua catalana i espanyola, però també de la resta d’Europa o d’Àsia, traduïts en aquestes llengües. Tot comptat i debatut, el balanç presentat aquest dissanbte a les 19h pel gremis de llibreters de Catalunya evidencia uns 19 milions d’euros corresponent a la venda de llibres, durant aquest únic dia. El període pasqual, que atrau nombrosos turistes a Catalunya, haurà donat la possibilitat de posar de manifest la festa, una celebració literària i popular decididament únic al món, convertida el 1995, amb l’impul de la Unesco, en el dia mundial del llibre i dels drets d’autors. A la Catalunya Nord, la Sant Jordi se celebrava des de 1976, específicament a Perpinyà, abans de professionalitzar-s’hi el 1994. Poc després, s’han anat estenent a la resta del territori, des de les viles, fins nombrosos pobles, però no assoleix abastar l’àmbit universal. Al contrari, queda cantonada a una festa del llibre local, fins “de la terra”, dissociada de la gran literatura mundial.
