La reactivació d’un sector de producció d’esquist, o lloses, està previst a la regió de la Cerdanya, on aquesta activitat va ser abandonada fa gairebé 60 anys. Recentment, la pedrera de Vallcebollère va rebre la visita de Jean-Louis Jallat, vicepresident del Parc Natural Regional del Pirineu Català (PNR) i batlle d’Oleta i Èvol, Jean-Claude Ribelaygue i Dimitri Dominguez, alcalde i tinent d’alcalde de Valcebollère . Durant aquesta reunió, es va avaluar la possibilitat de reprendre la producció, ja que els dos municipis tenen dipòsits. Els dos alcaldes volen que aquest recurs sigui “explotat de manera raonable i sostenible per al benefici de la renovació del patrimoni local”, sobretot pel que fa a les cobertes tradicionals de llosa, paviments i paraments, segons ens explica el PNR.
Amb les lloses Olette i Valcebollère que ofereixen una gran resistència al llarg del temps, els professionals de la pedra podrien assegurar nous emplaçaments, mantenir coneixements i crear llocs de treball. El projecte de recuperació té, doncs, una virtut econòmica i un avantatge identitari. En última instància, el PNR vol tornar a posar a la sella una activitat que “es mantindrà artesanal i sostenible respectant els llocs, el medi ambient i els habitants”.
Els esquists metamòrfics de les pedreres de Valcebollère s’han explotat des de l’Edat Mitjana, abans d’un abandonament de l’activitat, després d’un primer i llarg renaixement, des de la dècada de 1830 fins a la dècada de 1960. El volum útil d’aquest delicat material no supera el 25%. bloqueig pres. La mineria s’ha de fer a l’hivern, ja que la humitat facilita el tractament de la roca. La presència d’aquestes lloses de Cerdanya és forta en el meu patrimoni perquè la majoria d’esglésies romàniques i cases antigues de la zona estan cobertes amb pissarra de la ciutat. Tradicionalment, cada llosa té un gruix de 3 cm per a una longitud de 20 a 60 cm.
