La Catalunya del nord es troba involucrada en una estranya polèmica sorgida a Bèlgica en la producció de fruites, divulgada aquest dimecres a Brussel·les. Un productor de maduixes de la varietat “Wépion”, que treballa a la ciutat del mateix nom, prop de Charleroi, a Valònia, ha plantat diverses hectàrees de les seues fruites al Rosselló. Aquesta trasllat de la producció, amb l’aixopluc benèfic de les latituds catalanes, 1000 quilòmetres al sud del lloc d’origen, no seria digne de comentar si el productor no hagués tingut la intenció de comercialitzar aqueixes fruites, alimentades per la terra catalana, amb el nom de “Fraises de Wépion”. Aquest canvi d’ubicació s’ha concebut fa diversos mesos, abans de ser posat en marxa, per permetre al pagès de vendre maduixes al mes d’abril i no al maig, com ho suggereixen les estacions belgues, al mercat de subhasta de Wépion, conegut fins a París.
Aquesta estratègia, que equival a utilitzar el territori d’acollida sense compensació a nivell de la imatge i l’anomenada, es recolza en una moralitat que ha estat qüestionada aquesta setmana per la quarantena de competidors del productor, a Bèlgica. Però la maduixa de Wépion, que deu el gust a l’argila d’aquest modest llogaret incorporat del terme municipal de Namur, no està subjecte a cap nom oficial vinculat al seu origen. A través d’aquesta subtilitat, unes maduixes crescudes al territori català lògicament haurien pogut ser comercialitzades amb una etiqueta diferent, però els membres de la cooperativa de Wépion ha optat per rebutjar massivament el projecte, aquest dijous al vespre.
Actualment es toleren diverses inconsistències entre les zones de producció reals i els segells comercials. D’aquesta manera, els Vins de País d’Oc també provenen de vinyers del Rosselló, mentre que les Anxoves de Cotlliure, percada bàsicament a Amèrica del Sud, gaudeixen d’una preparació tradicional catalane, que es continua fent servir després de diverses dècades d’enfonsament de l’activitat pesquera local.
