Idioma
La Clau
Perpinyà-Mediterrània defensa les seues 13.000 hectàrees de vinya
Idioma

L’aglomeració Perpignan-Mediterrània, que reuneix 36 municipis, intenta evitar la construcció desenfrenada en els espais encara verges, o cultivats. En aquesta difícil lògica d’equilibris, dijous es va presentar a Perpinyà un nou programa d’acompanyament de la viticultura, basat en xifres reveladores. Des de 2008, prop de 360 hectàrees de vinya repartides en 12 municipis del perímetre administrat per la institució han estat altalviades per arrencades, o revalorades a través de conreus diversificats. Aquest pla triennal de preservació de les “Vinyes Patrimoni”, el balanç del qual s’ha presentat a l’Hotel d’Aglomeració, prop de l’estació del TGV, en precedeix un altre. En una reconquesta dels erms procedents de les arrencades, Perpinyà-Mediterrània impulsa ara un nou pla que afecta, entre altres, els municipis de Baixàs, Ribesaltes, o encara Espirà de l’Aglí i Sant Nazari. Aquest repte, que aprovara el seu Consell de Comunitat de l’11 de juliol, afectarà fins el 2013 prop de la meitat de la superfície cultivada i de la producció global nord-catalana.

Aquest pla, dissenyat per la Comissió Vitícola de l’aglomeració, consisteix a reafirmar la preservació de les vinyes patrimonials i la promoció dels vins en els salons professionnals, en col·laboració amb el Consell Interprofessional dels Vins del Rosselló. Es preveu una ajuda material per als actors agrícoles i impulsar una estratègia d’oenoturisme de qualitat, a través d’un segell “Vinyes i Descobriment”, que es fonamenta en una posada en xarxa dels cellers, dels restauradors i dels cases rurals.

Per limitar les arrencades de vinyes, la institució del Rosselló acaba de firmar un conveni amb la Cambra d’Agricultura territorial, la Societat d’ordenació predial i d’establiment rural (SAFER) i el Sindicat dels vinyataires. Segons l’estratègia establerta, en el cas d’arrencades ineluctables, es donarà suport a la reconversió de les terresen una recuperació de tradició : en el transcurs del segle XX, moltes terres conreables de la Catalunya del Nord han pogut acollir alternativament produccions fruiteres, d’hortalissa, olivedes, i vinya. En els darrers anys, aquest dispositiu de rebuig de les fatalitats econòmiques ha rebut un suport per al predial de 327.288 euros, que ha permès evitar l’arrencada de 27 hectàrees de vinya, i la valoració de 330 hectàrees, a través de l’arribada de cereals, plantes mellifères o prades adornades amb flors.

Comparteix