Per primera vegada s’acaba de comunicar un verdader estudi de les clienteles turístiques sud-catalanes presents a la Catalunya del Nord. Divendres 26 novembre, el doctor en ciències socials Jérôme Coll va presentar a Perpinyà un perfil del consumidor del Sud, en un document que recupera dades del Comitè Departamental del Turisme (CDT) nord-català, produïdes entre el 2005 i el 2007, als quals s’afegeixen dades produïdes per mateix universitari el 2007-2008, amb 611 persones. Coll esmenta a l’inici del document un “turisme ric i en expansió”, representat bàsicament per habitants de Barcelona i rodalies, força més que de les regions de Girona, Lleida i Tarragona. Segons una sèrie estadística de 2007, el turista sud-català de pas per Perpinyà, Cotlliure o Ceret, esmerça 76,4 euros cada dia, netre la mitjana gasta 56,1 euros. Sensible a un sentiment de comunitat cultural, aquest consumidor, més aviat de nivell social alt, té una activitat professional no manual, fa una estada màxima de tres dies, privilegia els hotels en un 80% i ignora el càmping i els mercats, en benefici dels llocs culturals i dels hipermercats.
Jérôme Coll, etnòleg i antropòleg, però no economista, que ha lliurat aqueixes xifres i anàlisis a la Casa de la Generalitat de Catalunya, considera que els turistes al·ludits “vénen a descobrir una altra Catalunya” i permeten esglaonar el turisme tot l’any. En efecte, els visitants de Vilafranca de Conflent són sud-catalans en un 80% “de novembre a març”, però són literalment absents del voramar sense patrimoni, com a Sant Cebrià, el Barcarès i Canet. Aquest públic, atret per Cotlliure i escassament inclòs en les estratègies turístiques, es desinteressa de l’argument del sol, que ja té a casa. Aquest volum de consumidors de la Catalunya del Sud, que totalitza 7,5 milions d’habitants, entre els quals 3,7 milions d’habitants a l’àrea metropolitana de Barcelona, forma una clientela de proximitat, que contradiu els antics esquemes turístics procedents de la Missió Racine, impulsada per l’Estat el 1963. En aquest sentit, Coll, que evoca una “clientela exigent”, insinua un enfocament turístic incomplet, únicament orientat cap a França, en un esquema mental preeuropeu. A tall d’exemple, l’alta presència de palmeres al Rosselló desorienta els clients del Sud, que es troben, pujant cap al Nord, un paisatge més sudista que el seu. La confrontació resulta evident entre una lògica fonamentada en un decorat sudista, condicionat per a visitants comuns, l’altra inspirada en una autenticitat patrimonial catalana.
A la Catalunya del Nord, la pertinença al conjunt català sembla acabar sent un inconvenient en la conquesta dels mercats turístics de proximitat, al Sud. Des de 2007, els circuits càtars es promouen cada hivern al centre de Barcelona, segons una idea del Consell General del departament de l’Auda i la reserva africana de Sigean surt en cartells des de fa 20 anys a la sortida de la capital. Coll subratlla “Aquí, a Perpinyà, aquesta idea no existeix, ja que pensem que és evident”. Afegeix “als turistes sud-catalans els agradaria més presència del català a la senyalització viària i a les zones turístiques”, abans de destacar “Però la majoria dels actors culturals no fan l’esforç de preveure senyalització en català”. En un context de necessitat econòmica reforçat per la crisi, la inclusió d’una llengua suplementària als llocs turístics nord-catalans seria una mera adaptació al mercat, que s’imposaria en xinès si el territori fos veí de la Xina. Aquesta indiferència turística envers 7,5 milions de sud-Catalans, que van consumir 25 milions de viatges el 2007, la majoria a l’estranger, hauria de desaparèixer en el pròxim decenni. Ara per ara, la pertinença identitària de la Catalunya Nord, evidenciada per milers de banderes catalanes, és el millor enemic de l’economia turística global de Perpinyà i comarques.
