Com innombrables museus de tot el món, la Fundació Miró paga el preu de Covid. Aquest centre cultural, inaugurat el 1975 al turó de Montjuïc, a Barcelona, viu una situació d ‘”extrema urgència”, segons el seu director, Marko Daniel, perquè la crisi sanitària també afebleix l’economia cultural. Per al 2020, el dèficit representa 3,4 milions d’euros, amb un pressupost total de 7,5 milions, la fundació destina 3,3 milions cada any a la salvaguarda del seu patrimoni.
Només 1,3 milions de diner públic a l’any
La Fundació Miró, una institució privada amb vocació pública i sense finalitats comercials, no gaudeix dels avantatges dels museus públics, ja que només rep 1,3 milions d’euros de diners públics cada any. Afronta el seu model econòmic “molt precari”, assegura el seu director, atès el liberalisme que va presidir el seu llançament, segons la voluntat del pintor que va morir el dia de Nadal de 1983. Segons el senyor Daniel, és hora de mobilitzar les institucions públic (ajuntament, Generalitat de Catalunya, diputació de Barcelona), per garantir la conservació, la preservació de les col·leccions i el futur dels llocs, dissenyat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, després d’una donació feta per l’artista Joan Miró a la Ciutat de Barcelona, el 1968.
El 13% dels museus del món podrien tancar
La Fundació Miró va rebre 364.515 visitants el 2019, un 76% dels quals eren estrangers. Segons un estudi realitzat pel Consell Internacional de Museus (ICOM) en nom de la Unesco, l’impacte negatiu del coronavirus comportarà el tancament permanent del 13% del parc mundial. Per als supervivents, el repte és aclaparador, específicament per a aquells que el finançament es genera a través de visites i no d’ajuts públics.
