Imaginada des del 2009, aprovada el 18 febrer de 2013 pel Consell de la Comunitat d’aglomeració de Perpinyà Mediterrània i validada per un decret del prefecte de la regió Llenguadoc-Rosselló el 20 juny 2013, una agència de desenvolupament econòmic íntegrament dedicada al Rosselló s’ha presentat oficialment aquest 11 de juliol. Aquesta Agrupació d’Interès Públic, que aplega l’Aglomeració i la Unió per a les Empreses nord-catalana (UPE 66), primera organització patronal del territori, amb 2000 empreses i 36 federacions empresarials adherides, com a representació oficial del MEDEF, la màxima patronal francesa, neix amb l’obligació de tocar la realitat. Concretament une estructura anterior, constituïda pel Consell General dels Pirineus Orientals durant la presidència de René Marquès, afiliat a la UDF, va haver de ser dissolta en el canvi de segle, ja que l’òrgan administratiu havia acabat reemplaçant la funció de terreny. Defugint aquest esquema, el promotor del projecte, Jean-Paul Alduy, president de Perpinyà Mediterrània, no ha dubtat a destacar “si comprovem que no funciona, tancarem” durant la presentació, a la seu de l’Aglomeració. El president de l’agència, Romain Grau, vicepresident de l’Aglomeració i defensor de l’economia concreta, ha advertit que “totes els territoris amb creixement tenen agència”, abans de condemnar sense embuts les oficines que només són “parafernàlia administrativa”, segons ha opinat.
Els clústers econòmics, entre estratègia i administració
L’agència de desenvolupament econòmic de Perpinyà Mediterrània vol ser una guixeta única de recepció d’empreses i de recolzament a l’expansió de les activitats existents, però l’agressió exterior hi serà decisiva. A través de salons europeus i xarxes econòmiques, sovint més subterrànies i consistents, la nova estructura, que tindrà com a actor a fora un “encarregat de prospecció exògena” i políglota, vol esquivar el model de les cloves buides que promouen corrents d’aire. Aquesta imant d’inversions tindrà com a principal argument de seducció, adreçat a les empreses mundials, la proximitat de l’aeroport internacional de Barcelona, proporcionada pel futur TGV. No obstant això, el risc és una economia administrada, d’acord amb el principi de control de l’Estat inspirat per Colbert i Pompidou. De fet, es donarà preferència als sectors de la logística i els transports, l’agricultura i l’agroindústria, la indústria nàutica i el turisme, la salut, la indústria aeroespacial, les tecnologies d’energia renovable i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). La instal·lació d’empreses en 32 polígons de 1400 hectàrees ja preparades enfortirà els “clúster d’excel·lència”, que rebran més embranzida a través d’una força de comunicació cap a fora. Tot i això, aquest esquema imposat haurà d’incloure altres sectors, atès que l’empresa piscines Astral, vinculada al líder mundial Fluidra, així com els papers de fumar OCB de l’empresa Republic Technologies, concebuts a Perpinyà, no s’inclouen en els criteris.
El Rosselló i l’aprenentatge de l’àmbit internacional
En temps de màrqueting territorial, imprescindible als territoris mal identificats, l’agència de desenvolupament econòmic de Perpinyà Mediterrània espera el seu nom, que s’acompanyarà amb un logotip corporatiu. Aquesta etapa crucial, que situa l’estructura en àmbit competitiu internacional sense pietat, es presentarà a la tardor. Atès que el camí ja està traçat per Invest in Reims, Global Lleida o Baden-Württemberg Invest, es tractarà de reinventar el Rosselló, que continua encarcarat en una consciència de província francesa i està poc preparat a la idea, que significa un trastorn en una sola generació d’habitants, que la connectivitat al món aviat ja no serà francesa.
