Des de la seva inauguració, el 19 de setembre a Puigcerdà, l’Hospital de la Cerdanya, primer establiment transfronterer del conjunt de la Unió Europea, no para. El 20 d’octubre, la seva direcció comptabilitzava en un mes 1.064 admissions a urgències i 2.261 consultes externes, així com 18 naixements, entre els quals 5 mainatges d’ascendència francesa. Un total 25 intervencions quirúrgiques convencionals i 16 altres en cirurgia ambulatòria s’hi ha dut a terme. Aquest hospital ultramodern, al servei de les comarques de Cersanya, Capcir i Alt Urgell, deu el seu èxit immediat a l’afluència de pacients francesos i al seu dispositiu de ressonància magnètica, un autència avent per a la zona, que ha estat sol·licitat 62 vegades.
Problemes tenaces per als ciutadans francesos
La problemàtica transfronterera continua sent present a l’establiment, ja que persisteix el xoc entre la sanitat i l’administració. El transport de difunts de nacionalitat francesa i la prescripció de medicaments autoritzats a Catalunya però prohibits en l’estat francès són esculls majors. Les eventuals investigacions policíaques franceses en relació amb sospitosos hospitalitzats, no són possible. Per manca de gouvernança francesa, fora d’un camp polític perspicaç, els 10 anys de muntatge del projecte han eludit realitats europees falsament idèntiques. La màquina hospitalària va girant amb aquestes interrogacions, malgrat un pressupost de 31 milions d’euros. Sobre aquest tema, la inspectora fora de classe Catherine Barnole, en nom de l’Agència Regional de la Salut del Llenguadoc-Rosselló, reconeix la falla: les “diferències de competències entre Catalunya, molt autònoma, i les administracions franceses, dependents de l’Estat en nombroses qüestions”, han “delimitat els reptes del projecte”. Els límits ja es podien percebre el 2011, ja que la concepció hexagonal ha generat la idea d’un prolongament de França fins a Puigcerdà.
