El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha seguit aquest dilluns 30 de setembre a Brussel·les una agenda determinant en el marc de l’actual procés d’emancipació política. En entrevistes per separat amb els dos vicepresidents de la Comissió Europea, Olli Rehn i Maros Sefkovic, el líder de centre-dreta ha tingut oportunitat de defensar el “dret a decidir”. Aquesta fórmula rebutjada pel govern espanyol consisteix en l’organització, el 2014, d’un referèndum sobre la independència, per a la qual el govern de la Generalitat de Catalunya ja ha pressupostat la compra de les urnes. La visita de Mas a Brussel·les ha inclòs una reunió amb el comissari d’Ocupació i Afers Socials, László Andor, en el marc d’aquesta visita plural, que ha dut a terme acompanyat pel conseller d’Economia català, Andreu Mas-Colell. Amb aquest mortiu s’ha tornat a expressar l’excepció catalana, perquè a diferència de les altres 16, aquest mera Comunitat autònoma espanyola té una alta credibilitat internacional, caracteritzada per l’estatut dels seus interlocutors .
Una “Catalunya espanyola i una Espanya catalana”
L’actualitat del procés sobiranista català genera posicions oposades entre Barcelona i Madrid. El 29 de setembre, Artur Mas ha declarat el seu desig de convidar Europa a “escoltar Catalunya”, abans de ressaltar davant dels militants del seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), que el referèndum sobre la sobirania treuria l’aigua clara del debat: ” Si el poble de Catalunya vota per la llibertat, la tindrà”. En els propers dies, CDC refermarà el seu acord de govern amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per tal de fer-la entrar en la direcció executiva dels afers catalans, després de deu mesos de col·laboració estable. No obstant això, paral·lelament, el govern espanyol es troba literalment acorralat per la “Via catalana” de l’11 de setembre, amb 1,6 milions de participants. El primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, amb obligació de canviar de rumb, ha promogut el 30 de setembre “una Catalunya espanyola i una Espanya catalana”. Aqueix esquema, entre postura i projecte polític històric, suposaria un procés diferent, cap a una Espanya federal. Ara bé, l’anunci d’una reducció d’un 25% de les transferències financeres de l’Estat Espanyol cap a Catalunya, en el marc dels pressupostos de 2014, anunciada el mateix dia, dóna corda a l’argument català del menyspreu econòmic espanyol, que reforça l’independentisme popular.
