L’oli de l’Empordà, que procedeix d’una tradició sorgida de l’Antiguitat, al segle VI aC, poa l’origen en les iniciatives de les colònies gregues d’Empúries i de Roses. Avui, l’èxit creixent a Catalunya d’aqueix oli anomenat “verd”, és estretament vinculat a l’argudell, una varietat d’olivera autòctona, també present al Rosselló. Aquesta especificitat és acuradament preservada, ja que des de 2008, uns 700 oleïcultors de l’Empordà, però també del Pla de l’Estany, al voltant de la vila de Banyoles, i del Gironès, disposen d’una Denominació d’Origen Protegit (DOP) “Oli de l’Empordà“, que cobra unes 800 hectàrees i permet una producció mitjana de 600.000 litres, de la qual es comercialitza la meitat directament a través de la DOP. Les precipitacions registrades el 2010 permeten ja preveure una collita 2011 excepcional. Aquesta setmana, el president del Consell regulador, Simó Casanovas, ha considerat que la collita d’aquest 2010 serà “molt bona“, però, segons ell, la del 2011 gaudirà d’un increment d’un 20% i serà “una de les millors anyades que s’ha tingut mai a la demarcació “. La producció hauria d’atènyer llavors uns 800.000 litres, dels qual aproximadament 400.000 litres es beneficiaran de la denominació.
Amb la cooperativa “Empordàlia” com a locomotora, unes 500 hectàrees d’oliveres i 138 productors d’oli, la producció no topa amb cap dificultat destacable per vendre’s cada any. Aqueix excedent històric és percebut com una oportunitat per anar a buscar nous mercats. Molt ben implantada a les províncies de Girona i de Barcelona, la marca “Oli de l’Empordà” fa ara de la zona sud de l’estat francès el seu proper objectiu. Aquestes mirades són considerables, tenint en compte la presència al Llenguadoc-Rosselló d’una quantitat d’oleïcultors cada cop més important. Part d’aquests s’acull a la marca “Sud de France” i apunta una producció qualitativa, associada a unes tarifes que resulten ser dues vegades més elevades que els preus sud-catalans, fins cinc vegades en relació amb els olis andalusos de gran consum.
