Un estudi de l’Institut Estatal d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) ha destacat aquest dimarts i per primera vegada la importància d’una economia “presencial” a la Catalunya del nord. Aquest neologisme, que il·lustra l’activitat variable d’una població temporal que produeix i consumeix, descriu l’economia de temporada, principalment estiuenca. Aqueix estudi, que contempla l’ocupació entre l’inici de 2008 i el final de 2009, ha estat realitzat per la “divisió d’estadístiques, locals i urbane” de l’INSEE. També destaca que la regió de Llenguadoc-Rosselló, força poc industrialitzada, forma part de les regions més poc afectades per la crisi, ja que entre un 2% i un 3% dels llocs de treball hi han estat “perduts”. L’economia de serveis, dominant a la Catalunya del nord, s’ha quedat per tant al marge de les grans ruptures. Enfront de la quasiabsència de l’economia productiva i d’un autèntic dinamisme territorial, aquest caràcter “presencial”, que es refereix més a un sistema forà que no pas arrelat, és un indicador negatiu per al territori. A nivell de dades absolutes, la satisfacció seria considerar un avantatge l’escassa indústria nord-catalana, com a garantia d’estabilitat, seguint, però, una lògica off-shore, aïllada de la dinàmica de la Catalunya del sud i del Llenguadoc.
