L’escorxador transfronterer Cerdagne, inaugurat a Ur l’abril de 2017, no és un èxit conjunt, perquè el 80% del subministrament de bestiar prové de les regions de Capcir, Haut-Conflent i Alta Cerdanya, al territori francès. El 20% restant prové de la Baixa Cerdanya, sota administració espanyola. Per solucionar aquest desequilibri, el Consell Comarcal de la Cerdanya té la intenció de fer campanyes perquè els criadors del seu territori portin els seus animals a Ur, a Catalunya Nord i s’allunyi dels escorxadors de les regions del Berguedà, el Ripollès i fins i tot regions de Lleida i Barcelona.
El projecte de l’escorxador s’ha basat, com sol passar en casos transfronterers, en un malentès? Aquest equipament, amb un cost de 5,5 milions d’euros, finançat en igualtat de condicions (amb una aportació de 2,78 milions de la Unió europea), no es troba amb aquesta harmonia en la seva apropiació en matèria concreta. La presidenta del Consell Comarcal, Roser Bombardó, reconeix que aquesta infraestructura no “respon a les necessitats dels ramaders” de la Baixa-Cerdanya. Volen que la carn es processi al lloc i se li doni una etiqueta de qualitat. Tanmateix, com conciliar les estratègies de dos territoris, tots dos catalans, però competint més enllà de les declaracions de fraternitat cultural?
Originalment, l’escorxador Cerdagne tenia com a objectiu 300 criadors i carnissers, amb una producció anual de 400 tones.
