El 2009, el 80% dels crèdits immobiliaris francesos eren amb índex fix, però des de 2008, la forta baixada de l’Euribor, el tipus d’interès de referència a la zona euro, afavoreix els qui han per una taxa variable. D’aquesta manera, a França, la tendència va cap a renegociar els tipus d’interès, mentre que a l’estat espanyol, el febrer de 2011, un 96,1% de les hipoteques tenien un tipus d’interès variable. Aquesta diferència major sembla, però, molt beneficiosa per al mercat espanyol, però amb una taxa d’atur d’un 21,29%, que ateny els 32% dels estrangers i un 45% dels 18-25 anys, els crèdits immobiliaris s’han convertit en paranys, sobretot que Espanya arriba a tenir un milió d’habitatges sense ocupar. Certament ha resultat fàcil obtenir un crèdit a Espanya, que compta un 70% de propietaris, però les molt llargues durades de reemborsament, encara poc practicades a França, es poden convertir en autèntics malsons.
En cas d’insolvència, els propietaris espanyols de béns els poden vendre, òbviament, i resoldre problemes, però la llei en vigor, del 1946, tot i esmenada més tard, continua àmpliament favorable a les entitats bancàries. El banc pot recuperar la meitat del valor dels béns, però el prestatari ha d’acabar de pagar-los. Es tracta sovint de quantitat importants, ja que el préstec mitjà és de 128.243 euros. El passat més de febrer, el consistori de Mataró, al va votar una moció demanant una modificació d’aquesta legislació. Amb la crisi, i sovint la impossibilitat de tornar a vendre els béns, la voluntat de canviar la legislació hipotecària guanya terreny. Aquesta és una de les reivindicacions dels “Indignats“, que acampen als centres de les ciutats, entres altres a Barcelona i Madrid.
