Malgrat un panorama de crisi persistent, el volum a l’exportació de la regió de Girona s’ha incrementat de manera espectacular cap a determinades destinacions el 2012. L’alça cap als Estats Units ha representat un 17% respecte a 2011, per un 33% cap a Mèxic, un 45% cap al Japó i un 65% cap a la Xina. Segons les constatacions de la Cambra de Comerç de Girona, els mercats europeus conquerits per les empreses exportadores són d’ara endavant saturats o ja consolidats, com ara França, primera destinació econòmica de Girona. Però l’exportació cap a Grècia, Portugal o Itàlia ha reculat respectivament d’un 20%, un 10% i un 18%. Arran d’aquest fenomen, una adaptació a la globalització dels intercanvis econòmics es produeix a les comarques de Girona, de moment sense resultats destacables a nivell de l’ocupació laboral. Aquesta penetració de nous països assenyala una nova era econòmica, simbolitzada per l’expedició de productes de Girona cap a Hong Kong, amb una alça d’un 34%, mentre que un mercat emergent com el Marroc ha guanyat un 18%.
La competitivitat, encara i sempre
La província de Girona, on és àmpliament present una indústria agroalimentària i tecnològica, així com de material elèctric, aprofita una competitivitat segura afegida a un verdader sentit del sacrifici, àmpliament present a Catalunya. Seguint aquest principi, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, s’atrevia a recomanar, el novembre de 2012, de “treballar més i cobrar menys“. Al marge de consideracions d’ordre social, a aquesta voluntat se suma la mirada planetària d’aquest responsable econòmic, que aconsellava fortament, el 23 de desembre, “detectar noves destinacions, ja que tota Europa està en crisi.” La duresa de la crisi espanyola força així una obertura inèdita cap al món, manifestada per la firma de 8.054 certificats d’origen i 1.773 visats d’exportacions, efectuada per la Cambra de Comerç de Girona entre els mesos de gener inovembre. L’Àsia, el continent americà i els Països Àrabs formen part dels objectius, amb la certesa de poder abandonar les dificultats econòmiques explotant els mercats dels països tercers. Tot esperant dies millors, la banalització del comerç internacional confereix a les comarques de Girona un estatut que era incipient al segle XX.
