Mentre que la seva autonomia, en el sentit de la llei relativa a les llibertats i responsabilitats de les universitats (LRU) ha fet camí, la Universitat de Perpinyà Via Domícia (UPVD) enfronta el projecte de llei d’Ensenyament Superior i de la Recerca que preveu la “cooperació i les reagrupacions d’universitats”. Aquest text, presentat al Consell dels ministres el 20 de març de 2013 abans de la seva votació a l’Assemblea estatal el 28 de maig, promou el concepte de “fer caure els envans” dels campus i apunta a una “nova ambició per a la recerca”, però el seu article 38 desagrada a les instàncies dirigents de la UPVD. El 15 de maig, els 90 electes dels tres consells centrals, constituint el Congrés de l’establiment, han votat una moció en la qual temen una “fusió” amb els altres campus de la regió Llenguadoc-Rosselló, que vaticinen com un “restacament a un sol establiment”. Aquesta satel·lització directa a Montpeller, que suposaria una reducció de mitjans i d’iniciatives, seria efectiva ja a partir del retorn de 2013.
Montpeller, tan lluny, tan a prop
La moció expressada per Perpinyà exigeix una modificació de determinades disposicions del projecte de llei, que “replanteja tota l’arquitectura universitària actual”. Ha rebut el suport per unanimitat del consistori de Perpinyà el 16 de maig i defensa una de “les més antigues universitats d’Europa, implantada al seu territori des de 1350”. Els seus autors hi estipulen un “atractiu internacional” assenyalat per la presència de 107 nacionalitats i una “activitat de recerca coherent, específica i territorialment ubicada”. Promovent una posició geoestratègica al centre d’un triangle Barcelona-Tolosa de Llenguadoc-Montpeller, adverteix que el projecte de llei es pot traduir en “participació” en una comunitat universitària d’establiments o un “vincle a un sol establiment designat per l’Estat”, progressivament transformat en una fusió. El Congrés de la Universitat de Perpinyà hi veu un atemptat contra l’autonomia, amb el referons de la problemàtica vinculada a l’estructura geogràfica del Llenguadoc-Rosselló, ja que Perpinyà i Montpeller són prou properes per dialogar però massa allunyades per abandonar les seves lògiques pròpies.
