Amb 510.000 estudiants repartits entre els dos vessants dels Pirineus, la Universitat gegant impulsada el 19 de juny durant l’assemblea anual de l’Euroregió Pyrineus-Mediterrània a Palma de Mallorca està a punt de néixer. Denominat «Eurocampus», aquest fòrum, el 7è del món a nivell d’importància, reposarà en la mobilitat dels estudiants, en benefici de la investigació, l’economia i la cultura, en el marc d’una harmonització dels sistemes d’ensenyament i amb l’objectiu de produir resultats. A penes conegut a l’estat francès, aquesta imponent xarxa, imaginada pel president de la regió Migdia-Pirineus, Martin Malvy, recolzat pels presidents del Languedoc-Roussillon, de la Catalunya del Sud i de les Illes Balears, és encara confidencial a l’estat espanyol, malgrat un compromís concret a favor de beques d’estudis, de reemborsaments de trajectes i de «Càtedres Eurocampus» que permetran la lliure circulació dels investigadors. L’Eurocampus, que reagrupa 22 universitats, si bé encara no té pressupost, hauria d’organitzar les realitats, i la Universitat de Perpinyà, actualment importunada per una recentralització cap a Montpeller, haurà de defensar la seua per tal de frenar la seua pèrdua d’influència. El campus nord-català podria llavors fer valer el seu peritatge transfronterer.